Resultats de la cerca

El 1897 el papa Lleó XIII li concedí el títol de marquès vitalici de Casa-Maury Residí els darrers anys de la seva vida a París, on reunia al seu domicili un cenacle d’artistes i d’intellectuals

Fou el fundador i director de la companyia La Constancia i president de La Integridad i del patronat de l’Institut Català de Sordmuts Succeí el seu pare, l’industrial Salvador Oller i Dulcet Centelles 1843 — Barcelona 1909, en la baronia d’Oller que el papa Pius X concedí el 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol Barcelona 1871 —  26 de gener de 1907

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma fins el 1889…

Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials, donatius,…

De família sefardita, després de graduar-se al Robert College d’Istanbul, el 1975 es graduà a la Universitat de Harvard i el 1986 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Exercí la docència a la Universitat de Columbia i des del 1996 és professor a Harvard Crític amb el liberalisme econòmic i amb la globalització, a banda de les publicacions especialitzades, el seu llibre Has Globalization Gone Too Far 1997 aconseguí ressò entre el gran públic en plantejar que la desregulació econòmica mundial podia entrar en conflicte amb la democràcia, el benestar de la majoria de la població i…

El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona s’havia casat amb Maria Feliu i Coma, que el 1893 rebé el seu nom Cuadras, Feliu i Compañia Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Fills i continuadors seus foren Manuel de Quadras i Feliu Barcelona 1860 — 1927, al qual fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina 1900, i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J Puig i Cadafalch 1905, a la Diagonal de Barcelona des del 1972 propietat de l’…

Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…

De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la  guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes…

L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…