Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
teoria de la producció
Economia
Configuració d’un marc analític que permeti d’explicar i preveure el comportament de les unitats econòmiques productives.
Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats restriccions…
Entitat Autònoma de Jocs i Apostes
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel Parlament de Catalunya el 1986 del qual depèn la loteria de titularitat pública d’àmbit exclusivament català.
El seu objectiu és possibilitar una estructura àgil i eficaç que permeti la gestió directa d’aquells jocs que, per disposició legal, són reservats a la Generalitat, i també amb la finalitat de recaptar els ingressos públics derivats d’aquestes activitats i de fer el pagament dels premis establerts El 1991 hom l’adscriví al Departament de Benestar Social
avaluació d’impacte ambiental
Economia
Conjunt de tècniques que permeten introduir la dimensió mediambiental en els processos de presa de decisió respecte a la realització de projectes d’obres o d’inversió, de manera que es tinguin en compte els seus costos ecològics.
Una plasmació d’aquesta tècnica són els estudis d’impacte ambiental, que són obligatoris per als projectes d’infraestructures realitzats per les administracions públiques i que la Unió Europea preveu anar estenent a les noves activitats que es vagin creant Un dels primers objectius de la UE és definir un procediment que permeti decidir de forma clara la compatibilitat d’una obra amb l’entorn ambiental en el qual s’ha de portar a terme
convertibilitat
Economia
Qualitat d’una moneda de poder-se canviar en or o en qualsevol altra moneda i de no poder ésser controlada o pertorbada en el seu ús per les autoritats del país la moneda del qual ha estat així convertida.
Aquest règim d’absoluta convertibilitat pressuposa un sistema de patró monetari internacional, sia el patró or gold standard o el patró canvis-or gold exchange standard En aquest darrer cas, una moneda està fermament vinculada a la d’un altre país, la qual és plenament convertible en or Hom pot parlar també de convertibilitat limitada , quan és restringida en relació amb les operacions implicades, els estats amb els quals són efectuades i les persones que hi intervenen La més utilitzada és la convertibilitat limitada a no residents , que assegura una completa convertibilitat a la moneda…
racionalitat econòmica
Economia
Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.
És definit com a racional el comportament econòmic quan la seva organització és orientada a obtenir la renda màxima possible, per l’ús dels mitjans disponibles, i a fer un ús òptim de la renda obtinguda per tal d’assolir-ne la satisfacció màxima El pressupòsit de racionalitat econòmica s’aplica amb relació als diferents subjectes que hom considera que actuen en el món econòmic El postulat de racionalitat, pel que fa al comportament del consumidor, significa que aquest tria entre totes les alternatives de consum disponibles, de manera que la satisfacció obtinguda sigui la màxima possible Per a…
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…
acumulació
Economia
Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.
La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat…
mercat
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.
Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…