Resultats de la cerca

Es diferencia de l’acció preferent, que atribueix al seu titular avantatges especials, com un percentatge més gran de dividends o una major quota de liquidació del patrimoni social quan la societat es dissol

L’accionista té, com a mínim, els drets següents participació en els beneficis de la societat en proporció al valor de l’acció dret preferent a la subscripció de noves accions dret de veu i vot a la junta general, si posseeix el nombre d’accions que disposen els estatuts de la societat dret a adjudicar-se la part proporcional del patrimoni si la societat és liquidada i dret a ésser informat de les activitats de la societat L’accionista pot vendre lliurement la seva acció, bé que els estatuts socials poden establir limitacions a aquest dret sindicació d’accions

Expressa la condició de soci duna societat anònima, i confereix al seu titular el conjunt de drets i obligacions propis d’aquesta condició Entre els primers destaquen el dret polític d’assistència i vot a les juntes generals, el dret econòmic de participar en els gaunays socials i en la quota de liquidació, i el dret de subscripció preferent de nous títols, en supòsits d’ampliació de capital Entre les obligacions, la principal és la de realitzar el desembossament íntegre del valor de l’acció Les accions poden presentar valors diferents l’inicial és el valor nominal corresponent a cada títol i…

Les exportacions subjectes als acords esmentats poden accedir als mercats dels països desenvolupats a un cost baix, o bé a cost zero, mitjançant rebaixes aranzelàries

El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…

L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…