Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
progressiu | progressiva
Economia
Dit del sistema d’imposts que tendeix a augmentar a mesura que la base imposable també augmenta.
S'oposa al sistema regressiu
espiral de la inflació
Economia
Procès d’augment progressiu dels preus quan es modifica l’estructura productiva mitjançant la sobreinversió monetària.
Segons FA von Hayek, la sobreinversió, finançada per l’expansió del crèdit bancari i l’estalvi forçós, produeix un augment del preu dels béns de consum els empresaris, estimulats per la possibilitat d’obtenir guanys més grans, accepten de pagar més pels factors productius, la qual cosa repercuteix altra vegada sobre el preu dels béns de consum Aquest creixement dels preus en espiral es manté fins al límit de la possible expansió del crèdit i, finalment, obliga a una readequació de l’aparell productiu als recursos efectius de la comunitat
monometal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el reconeixement d’un metall únic, generalment l’or, com a patró de referència.
Hom reconeix al metall patró un poder d’encunyació i d’alliberació de deutes illimitat, independentment que puguin existir monedes d’altres metalls El progressiu desplaçament de les monedes fortes or per les fluixes argent, que tingué lloc en el bimetallisme, portà la majoria de països, a la fi del s XIX, a substituir-lo pel de metall patró únic Aquest primer sistema monometàllic fou d’argent, fins que la seva desvaloració recomanà l’adopció del d’or El 1914 hom introduí la circulació de diner paper parcialment convertible
pauperització
Economia
Procés, exposat per Marx, segons el qual la proletarització creixent del treball comporta l’empobriment progressiu de la classe treballadora.
Aquest fet, que només en certs moments es manifesta d’una manera absoluta, es dóna tanmateix d’una manera relativa com a conseqüència d’una menor proporció en la renda nacional dedicada a salaris i per l’efecte repressiu que l’augment dels preus té sobre les rendes fixes i com a tals sobre els salaris
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que han estudiat el…
impost sobre successions i donacions
Economia
Dret
Impost directe, personal i progressiu del sistema fiscal espanyol que grava l’augment de la renda com a resultat d’una herència o una donació.
Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre l’habitatge…
William Baumol
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències econòmiques al College City of New York 1942, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial Es doctorà a la London School of Economics l’any 1949 Desenvolupà la part més destacada de la seva carrera a la Universitat de Princeton, d’on es jubilà el 2014 La seva aportació principal té el nucli en la constatació que la productivitat dels serveis personals en molts estats assumits pel sector públic, com ara la sanitat i l’educació, es manté constant o, fins i tot, minva, la qual cosa té com a resultat l’augment dels costos Per tal de finançar aquests costos creixents, elaborà…
industrialització
Economia
Procés a través del qual es transforma l’estructura productiva tradicional d’una formació social cap a l’enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
En les àrees considerades com a desenvolupades i en aquelles on ha reeixit el procés industrialitzador hom pot constatar que aquest s’ha produït a base de desenvolupar el sistema de producció sobre el creixement econòmic constant, l’anàlisi i l’ús metòdic i continu dels descobriments i de les innovacions científiques, la divisió del treball, l’especialització productiva, fent servir diverses fonts d’energia i l’increment progressiu de les activitats manufactureres a través de millores constants de la transformació dels productes per mitjà de mètodes químics i mecànics Segons…
filó d’ocupació
Economia
Qualsevol dels nous oficis potencials lligats a l’aparició de noves necessitats.
Les elevades taxes d’atur a Europa incitaren un debat sobre la recerca dels anomenats nous jaciments o filons d’ocupació a l’inici dels anys noranta, per tal de trobar solucions al problema de la desocupació Els antecedents d’aquest corrent cal buscar-los en el Llibre Blanc sobre el Creixement, Competitivitat i Ocupació 1993, conegut com a Informe Delors Aquest treball incità la introducció d’experiències noves sobre filons d’ocupació als diferents àmbits territorials de la Unió Europea, algunes d’elles a l’Estat espanyol El govern de Lionel Jospin…
revolució industrial
Economia
Canvi radical en l’estructura i el mode de producció d’un país, una regió, etc., que té com a model típic la Revolució Industrial anglesa.
Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la primera revolució industrial fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera revolució…