Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
agenda
Economia
Conjunt de propostes i projectes que el govern té pendents de realització, hagin o no hagin estat explícitament programats.
pla White
Economia
Nom amb què és conegut el Projecte preliminar d’un protocol per a un Fons Internacional d’Estabilització dels Estats Units i els països associats
.
Fou presentat a la conferència Bretton Woods 1944 pel govern nord-americà i defensat pel seu autor, Harry Dexter White, com a base dels acords constitutius del Fons Monetari Internacional , enfront de les propostes del govern britànic a través de l’anomenat pla Keynes
tria pública
Economia
Teoria econòmica que, a través de l’anàlisi dels conceptes de racionalitat i coherència que haurien d’informar les decisions públiques, sosté que no és vàlid el supòsit que aquestes obeeixen a l’interès general.
Argumenta que hi predominen l’egoisme, el clientelisme i altres criteris antieconòmics La teoria revisa tots els àmbits polítics i administratius vot, partits, burocràcia, justícia, etc i formula propostes normatives Sorgida als Estats Units, a la darreria dels cinquanta, té per autors JM Buchanan, G Tullock, A Bernard i altres
Comitè Econòmic i Social Europeu
Economia
Institució creada pel Tractat de Roma l’any 1957 amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials de la Unió Europea.
Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea
Josep Maria Tallada i Paulí

Josep Maria Tallada i Paulí
© Fototeca.cat
Economia
Esport
Historiografia catalana
Demografia
Economista, demògraf, historiador econòmic, historiador del pensament econòmic i dirigent esportiu.
Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…
, ,
Andreas Geòrgios Papandreu
Economia
Polític i economista grec.
Fill de Geòrgios Papandreu , fou professor a diverses universitats nord-americanes 1947-55 Cap del departament de ciències econòmiques de la Universitat de Califòrnia 1955-63, en 1961-64 fou director del Centre de Recerca Econòmica d’Atenes i ocupà dos ministeris successius en el govern del seu pare 1964-65 Empresonat pel règim dels coronels, el 1967 s’exilià Fundador i president 1968-74 del moviment panhellènic d’alliberament, el 1974 tornà a Grècia, on fundà el Moviment Socialista Panhellènic PASOK , com a líder indiscutible del qual detingué el càrrec de primer ministre en 1981-89 La seva…
Grup dels Vint

Trobada del G20 a la ciutat mexicana de Los Cabos (juny 2012)
© G20
Economia
Fòrum internacional dedicat a l’intercanvi de punts de vista i a la discussió de propostes relatives al creixement econòmic i la prevenció de les crisis en el context de la globalització.
En el seu conjunt, la totalitat dels estats membres representa el 85% del PIB mundial i dos terços de la població Fins el 2008, els càrrecs màxims que hi participaven eren els ministres d’economia i finances i els governadors dels bancs centrals d’Alemanya, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, la República de Corea, Rússia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina A partir del 2008, coincidint amb l’esclat de la crisi financera global, el G20 l’encapçalen els caps d’estat i de govern N’és també…
Esther Duflo

Esther Duflo
© Nobel Media / A. Mahmoud
Economia
Economista francesa nacionalitzada nord-americana.
Graduada per l’École Normale Supérieure de París en història i economia 1994 i en economia per l’École Normale Supérieure, l’École Polytechnique i l’École Nationale de la Statistique et de l’Administration Économique 1995, es doctorà al Massachusetts Institute of Technology 1999, on ha desenvolupat la carrera docent i de recerca Catedràtica de reducció de la pobresa i economia del desenvolupament, la seva tasca s’ha centrat a identificar les disfuncions en l’assignació dels recursos per a aquests objectius i en la formulació de propostes per a millorar-ne l’eficàcia Amb aquesta…
Jordi Cuixart i Navarro

Jordi Cuixart
Economia
Política
Empresari i activista cultural i polític.
Fundador i director de l’empresa d’envasats Aranow Packaging Machinery 2003, també és membre fundador de la Fundació Privada d’Empresaris FemCAT 2004, que es dedica a elaborar propostes i a generar iniciatives per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya Membre d’ Òmnium Cultural des del 1996, entitat de la qual ha estat tresorer i vicepresident, el desembre del 2015 en fou elegit nou president Com a màxim dirigent d’Òmnium Cultural ha esdevingut, conjuntament amb el president de l’ Assemblea Nacional Catalana , Jordi Sànchez , el líder més visible de les…
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…