Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
veta de mercat
Economia
Segment concret i diferenciat de la demanda, definible per uns trets específics que el converteixen en objectiu prioritari de les empreses.
Es tracta d’aquell sector dins del mercat al qual les empreses han de dirigir els seus esforços de promoció i de venda Aquestes vetes de mercat poden ser identificades per diferents variables, que van des de l’edat dels potencials compradors fins als seus gustos i interessos Les noves tecnologies han facilitat molt l’accés a aquestes informacions a fi que les empreses puguin perfilar més els consumidors potencials No acostuma a formar blocs massius de públic, però proporciona a les empreses que la identifiquen i la saben satisfer grans ingressos i beneficis
monometal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el reconeixement d’un metall únic, generalment l’or, com a patró de referència.
Hom reconeix al metall patró un poder d’encunyació i d’alliberació de deutes illimitat, independentment que puguin existir monedes d’altres metalls El progressiu desplaçament de les monedes fortes or per les fluixes argent, que tingué lloc en el bimetallisme, portà la majoria de països, a la fi del s XIX, a substituir-lo pel de metall patró únic Aquest primer sistema monometàllic fou d’argent, fins que la seva desvaloració recomanà l’adopció del d’or El 1914 hom introduí la circulació de diner paper parcialment convertible
sindicació d’accions
Economia
Dret mercantil
Limitació que hom fa del principi de la lliure transmissió d’accions, assignada d’una manera expressa en els estatuts d’una societat, o bé per una obligació que els accionistes assumeixen voluntàriament.
El fet de posar límits a la lliure transmissió d’accions, anomenat també pacte de sindicació, obeeix a la precaució dels socis fundadors d’evitar que el control de la societat passi a d’altres persones, o bé simplement per a mantenir estable el nombre d’accionistes o el valor de l’acció Els dos tipus de clàusules limitatives més conegudes són la clàusula de consentiment, segons la qual la societat ha d’aprovar cada acte de transmissió d’accions, i la clàusula de coneixement o de tempteig, segons la qual la societat ha de conèixer cada possibilitat de transmissió, a fi que els…
reforma fiscal
Economia
Política
Modificació profunda del sistema impositiu estatal, o local, és a dir, del marc i el contingut, més o menys total, de les lleis tributàries.
Els objectius que orienten aquesta acció són els generals o bàsics de la política fiscal política econòmica És quan hom no creu que les millores desitjables puguin ésser assolides dins el mateix sistema fiscal que es presenta la necessitat de la seva reforma Amb això es pretén de pujar el nivell de suficiència tributària, és a dir, de recaptació millorar la distribució de la càrrega impositiva per fer-la més justa, des d’un determinat patró d’ètica social assolir efectes econòmics positius, per exemple, millorar la competència avançar en claredat, simplicitat i economia de…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al…
National Association of Securities Dealers Automated Quotations
Economia
Indicador borsari dels Estats Units.
Fou creat per l’associació homònima, que agrupa els intermediaris que compren i venen accions a tot el país Començà a operar el 8 de febrer de 1971 amb 2 500 empreses que es negociaven al mercat no organitzat — over the counter OTC— S'introduí com el primer mercat OTC electrònic del món i l’únic veritablement global Des dels seus inicis sabé atreure les empreses més avançades que buscaven finançament De fet, per a començar a cotitzar, el Nasdaq no exigeix tenir beneficis, com passa amb altres indicadors borsaris Tampoc no hi ha bandes de fluctuació als valors, la qual cosa atreu els inversors…
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària puguin…
activitat fictícia
Economia
Activitat que no consumeix ni temps, ni cap tipus de recurs. La seva única finalitat és resoldre els problemes que puguin sorgir a l’empresa en la construcció del diagrama de dependència.
autorització de treball
Economia
Dret del treball
Requisit que la llei exigeix per tal que certes persones que no gaudeixen de la plenitud de la capacitat d’obrar (per exemple, menors i estrangers), puguin contractar vàlidament llurs serveis en règim de contracte de treball.
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…