Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
beneficiari | beneficiària
Economia
Dret del treball
Persona que té dret a rebre prestacions de la seguretat social.
bestreta salarial
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a rebre, prèvia justificació, una quantitat per anticipat a compte del seu treball.
contra reembors
Economia
Forma de compravenda diferida en què hom fa el pagament en rebre la mercaderia objecte del contracte.
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle pel que fa a…
Francesc Nonell i Feliu
Economia
Banquer.
Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure alhora les seves…
finançament col·lectiu amb recompensa
Economia
Sistema de finançament d’una iniciativa empresarial o d’un projecte de creació basat en l’aportació de quantitats, generalment petites, d’un gran nombre de donants que hi estan interessats, generalment per mitjà d'un lloc web.
El micromecenatge ha estat possible gràcies a l’expansió d’internet a partir de la segona meitat dels anys noranta del segle XX i, especialment, al sorgiment i popularització de les xarxes socials, que possibiliten la comunicació instantània entre un gran nombre d’usuaris El sistema de micromecenatge és precedit, generalment, d’una campanya de presentació i difusió del projecte que els iniciadors volen desenvolupar, i pot ésser realitzat tant per aquests com per plataformes especialitzades, a canvi d’un percentatge de les aportacions o, eventualment, dels guanys que se’n derivin, en cas que…
bitllet de banc
bitllet de banc de 25 pesos forts, del Banc de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Tipus de diner signe, en forma de document de paper, emès per un banc emissor —actualment l’emissió és monopolitzada pels bancs centrals— i amb la característica de diner de curs legal donada per l’estat, que n’imposa l’acceptació com a mitjà general de pagament.
El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la quantitat de diner…
Leonid Hurwicz

Leonid Hurwicz
© News Service, University of Minnesota
Economia
Economista nord-americà, d’origen rus.
De família jueva d’origen polonès refugiada a Rússia, de petit es traslladà a Polònia Graduat en dret a la Universitat de Varsòvia 1938, estudià a la London School of Economics 1939 i el 1940 s’establí definitivament als EUA, on fou successivament professor a la Universitat de Harvard, al Massachusetts Institute of Technology, on fou ajudant de Paul Anthony Samuelson , i a la Universitat de Chicago, on fou ajudant d’ Oskar Lange Des del 1951 fou professor de la Universitat de Minnesota, on el 1961 fou nomenat cap del departament d’estadística fins a la jubilació 1988 en què fou nomenat…
futur financer
Economia
Contracte o compromís per a intercanviar un actiu, físic o financer, a un preu determinat i en una data futura preestablerta.
Els futurs financers sorgiren com a resposta a l’excessiva volatilitat en els preus de les primeres matèries, els tipus d’interès o els tipus de canvi, entre d’altres actius A diferència del que passa amb les opcions, comprador i venedor assumeixen una obligació El comprador té l’obligació de comprar i rebre un actiu determinat, anomenat actiu subjacent, en canvi del pagament d’un preu en una data pactada El venedor té l’obligació de vendre i entregar-lo sota les mateixes condicions Aquesta mena de derivats financers començaren a funcionar als Estats Units al començament dels anys setanta amb…
llista Robinson
Economia
Comunicació
Llista en què es poden inscriure les persones que desitgen eliminar les seves dades de les llistes de màrqueting a fi de no rebre trameses publicitàries per correu.