Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Jahudán de Cavallería
Economia
Judaisme
Membre d’una notable família jueva de Saragossa, sogre del torsimany Astruc Bonsenyor.
Fou financer i funcionari al servei de Jaume I Batlle de Saragossa des del 1257, el 1260 recaptà rendes reials a Aragó, i almenys des del 1262 feia préstecs al rei El 1276 era batlle de València i collectava diners a la merindad de Saragossa En temps de Pere II fou batlle de Saragossa 1276 i arrendador de rendes reials aragoneses 1277
Luchino Scarampi
Economia
Història
Mercader piemontès, naturalitzat barceloní el 1394, fou un dels principals agents financers de Joan I de Catalunya-Aragó.
Com molts altres piemontesos i llombards, s’havia naturalitzat abans genovès el 1380 fou un dels dos jutges genovesos que havien de valorar els danys causats pels catalans des de la pau de 1378, i el 1386, amb Antonio di Credenza, negocià en nom de Gènova la pau catalanogenovesa del 1386 Des d’abans estava en contacte amb la cort catalana, a la qual proveïa de robes precioses i de joies i, des que pujà al tron Joan I, també de diners per a diverses emergències el dot de la infanta Violant, la guerra de Sardenya, etc el monarca li hagué d’assignar en pagament diverses rendes reials…
Pere Descaus
Economia
Banquer.
Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona des del 1378 avançà grosses sumes de diners a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc 1381 Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona
Pau Boquet
Economia
Història
Mercader.
El 1632 assistí el conseller Jeroni de Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat Formà part d’una comissió que s’oposà 1639 a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid
Manel d’Arquer i de Brugada

Manel d’Arquer i de Brugada
© Família d’Arquer
Economia
Navier i financer.
Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons, propietaris rurals del Maresme, es dedicà al comerç marítim amb una remarcable flota de vapors propis i sovint associat al primer marquès de Comillas Vers l’any 1870 expandí els seus negocis cap a la metallúrgia i fundà una foneria de plom, Manuel de Arquer e hijos, a Sant Martí de Provençals Fou la primera foneria d’aquesta especialitat a Barcelona, i en poc temps esdevingué la més importnat de tot l’Estat espanyol Especialitzada en la producció de tot tipus de munició de plom per a la caça, fou proveïdora de la majoria de cases reials…
Pere Vicent Gelabert
Economia
Economista.
Es graduà com a batxiller en arts a Lió Passà a Holanda i després a Anglaterra i a Itàlia El 1784 obtingué de Carles III permís per a construir un port mercantil a Cullera, amb un canal de navegació que acabés a la porta de la Mar de València, projecte El 1798 presentà al rei una memòria per a l’extinció dels vals reials i del deute nacional, i el rei el nomenà sotsdirector de la Caixa d’Amortització, instituïda aquell any, i després comptador amb els honors de ministre del Tribunal de la Comptadoria Major de Comptes Director econòmic dels Reales Canales de Desagüe y Riego de…
impost sobre activitats econòmiques
Economia
Impost que té com a fet imposable la realització d’una activitat econòmica, sense una relació directa amb el resultat que se n’obtingui.
Entrà en vigor l’1 de gener de 1992 arran de la llei reguladora d’hisendes locals i els reials decrets 1175/1990 de 28 de setembre i 1259/1991 de 2 d’agost Aquest tribut local nasqué d’una fusió de les antigues llicències fiscals d’activitats industrials i comercials, la dels professionals i artistes i de l’antic impost municipal sobre la radicació La matèria imposable del tribut és bàsicament la mateixa que en el seu dia constituí la base de la llicència fiscal Per a determinar-ne la quota s’han de tenir en compte unes tarifes establertes als pressupostos generals de l’estat de…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a…
Jacques Necker

Jacques Necker
© Fototeca.cat
Economia
Història
Financer i home d’Estat francès.
El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…