Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
reunió d’arrencada
Economia
Reunió inicial entre les parts implicades en un projecte, que té com a objectiu determinar-ne l’organització i la planificació i posar-lo en marxa de manera efectiva.
Ambroise Vollard
Economia
Marxant d’art.
Establert a París ~1890, féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial Obrí la seva galeria el 1893 Organitzà una important exposició de Cézanne 1895, comprà obres de Van Gogh 1900 i féu un contracte amb Gauguin 1900, que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques Organitzà la primera exposició a París de Picasso 1901 i la primera absoluta de Matisse 1904 Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de la carrera de molts d’ells…
Raymond Barre
Economia
Política
Polític i economista francès.
Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988 fou candidat a…
cafè
cafè El Cafè de les Delícies de Barcelona (s XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…
concentració industrial
Economia
Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació.
Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar,…
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats…
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior,…
Álvaro Flórez Estrada
Economia
Història
Polític i economista liberal asturià.
Durant la guerra del Francès es destacà per l' Examen imparcial de las disensiones de la América con la España 1811, un dels primers fullets lliurecanvistes radicals Diputat a corts per Astúries, defensà el lliure canvi comercial i la llibertat de reunió i d’impremta Exiliat a Londres en 1814-20 i 1823-34, participà en el grup de comuners Publicà Representación a Fernando VII en defensa de las cortes 1818 i Curso de Economía Política 1828, que, reeditada set vegades i traduïda al francès 1833, reflecteix les opinions dels economistes clàssics anglesos i és considerada com l’obra més important…