Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Rosa Cullell i Muniesa

Rosa Cullell i Muniesa
© Corp. Catalana de Mitjans Audiovisuals
Economia
Periodista i dirigent empresarial.
Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és diplomada en Alta Direcció per l’IESE Ha treballat en el “Mundo Diario”, la BBC de Londres, TVE-Catalunya i el diari “El País” L’any 1988 fou nomenada directora de Comunicació de la Caixa de Pensions, entitat de la qual també fou directora general adjunta i membre del comitè de direcció, i representà l’entitat en els consells d’administració d’algunes de les empreses participades Panrico, Telesp, Port Aventura En 2002-2005 fou nomenada consellera delegada del Grup 62 de la qual aleshores la Caixa era…
Carl August Nikolaus Rosa
Economia
Música
Violinista i empresari.
Concertista brillant, actuà per Europa i els EUA Casat 1867 amb la soprano Euphrosyne Parepa, organitzà una companyia d’òpera als EUA 1871 passà a Anglaterra i es feu cèlebre pel seu repertori selecte Mort ell, la companyia continuà a Londres fins el 1960 molts dels seus elements passaren al Sadler’s Wells
Josep Safont i Casarramona
Economia
Comerciant.
Es dedicà al càrrec del cotó, que feia venir de Mataró El 1802 es casà amb Rosa Lluch i Marech A Barcelona 1814 continuà en el comerç i també s’especialitzà en la importació de queviures de Mallorca El 1830 es traslladà a Madrid, on feu una gran fortuna, en el cercle de Gaspar de Remisa, com a subministrador de l’exèrcit i fent préstecs a curt termini a l’estat, amb motiu de la primera guerra Carlina 1833-39 Al final de la seva vida es dedicà també als negocis de mines de ferro i de plom En la desamortització comprà molts solars a Madrid, on construí cases per vendre
Joieria Tous
Economia
Empresa catalana de joieria i complements.
El 1920 Salvador Tous i Blavi fundà una joieria a Manresa El seu fill, Salvador, s’hi incorporà els anys cinquanta i, a partir del 1956, ho féu l’esposa d’aquest, Rosa Maria Oriol Porta, que innovà els models Així sorgí, a mitjan dècada de 1980, el famós osset, que començà com a joia i que, des del 1999, protagonitza una collecció de tota mena de complements La companyia, en què participen des dels anys noranta les quatre filles del matrimoni, no ha parat de créixer, amb més de 380 botigues en més de 40 països, una facturació d’uns 42 milions d’euros el 2010, i més de 1800 treballadors L'any…
Joaquim Muntal i Gramunt
Economia
Empresari.
Es traslladà a Cuba l’any 1906, amb la seva mare Eulàlia Gramunt Fosalba i la seva esposa Rosa Blanch Duch, i s’establí a l’Havana S'integrà al món empresarial, dins la coneguda casa comercial Sucesores de Pablo M Costas de l’Havana, fundada el 1880 fou un dels socis d’aquesta empresa, dedicada, entre d’altres activitats, a la venda de paper de fumar en el conegut magatzem El Pino En l’etapa de la seva direcció tingué una gran expansió comercial, fins al punt que durant la dècada 1920-30 fou la primera empresa del ram en aquella ciutat, i el seu paper de fumar era conegut a tota l’illa Fou…
austromarxisme
Economia
Política
Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.
Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer fou el membre…
Xavier Regàs i Castells
Economia
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf i empresari.
Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69 Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres, Tieta estr…
,
El Corte Inglés
Economia
Empresa comercial constituïda el 1940 a Madrid a partir d’una sastreria i botiga de confeccions que obrí l’empresari Ramón Areces.
L’expansió del negoci portà a la constitució d’una societat anònima el 1952 i a l’inici de l’activitat de grans magatzems El 1962 s’installà a Barcelona i començà l’expansió arreu de l’Estat, on el grup és líder en el camp dels grans magatzems Als Països Catalans el 2015 tenia 10 establiments a Catalunya, 11 al País Valencià i 2 a les Illes Balears Té un important grup industrial confecció Induyco, 1955, fusta i moble Móstoles Industrial, 1966, agència de viatges Viajes El Corte Inglés, 1969, telefonia Investrónica, 1980, informàtica Informática El Corte Inglés, 1986, i una entitat de crèdit…
Joan Ventosa i Calvell

Joan Ventosa i Calvell
© Fototeca.cat
Economia
Història
Polític i financer.
Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…