Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Clive W.J. Granger
Economia
Economista gal·lès.
Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar…
variació estacional
Economia
Canvi regular durant algun període de l’any lligat a causes directament o indirectament connectades amb les estacions.
Fent ús de mètodes estadístics, hom pot elaborar un índex de variacions estacionals que mostri la desviació d’un mes, donat en relació amb la mitjana de tot l’any d’aquesta manera es pot eliminar la component estacional desestacionalitzar en l’estudi de les sèries cronològiques
Joseph-Clément Juglar
Economia
Economista francès.
En Les crises commerciales et leur retour périodique en France, en Angleterre et aux États Unis 1860 utilitzà per primera vegada d’una manera sistemàtica les sèries de preus, de salaris, etc, i establí les bases de l’anàlisi de la conjuntura Contribuí a l’estudi del cicle econòmic
tendència
Economia
Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic
.
Una tendència és alcista o baixista observant un gràfic de sèries cronològiques i traçant una línia a través de la sèrie que minimitzi les distàncies entre la línia tendencial i les dades, i observant si puja o baixa en el temps Hom parla de tendència secular per designar el curs ascendent o descendent del desenvolupament sostingut que es presenta en qualsevol activitat durant èpoques relativament llargues
Robert F. Engle
Economia
Economista i físic nord-americà.
Es graduà en física al Williams College i a la Universitat de Cornell, on el 1969 obtingué el doctorat en econòmiques Exercí com a professor al Massachusetts Institute of Technology MIT del 1969 al 1977, i des d’aquest any, a la Universitat de Califòrnia Desenvolupà un model estadístic que anomenà d’heterocedasticitat autoregressiva condicional ARCH per a descriure les propietats de les sèries temporals amb volatilitat variable Aquest model ha esdevingut una eina indispensable tant per als investigadors com per als analistes dels mercats financers El 2003 rebé el premi Nobel d’…
Jaume Alguersuari Tortajada
Economia
Motociclisme
Periodisme
Motociclista, periodista i empresari vinculat als esports de motor.
Fou campió d’Espanya i d’Europa de resistència i subcampió d’Espanya de velocitat en les categories de50 cc i 500 cc Un cop retirat, fundà el Grup Alesport SA, que edita les revistes Solo Moto , Solo Moto Off Road , Solo Moto 30 , Solo Scooter , Solo Auto 4x4 , Solo Monovolumen , Solo Bici , Solo Golf & Viajes , Solo Camión , Solo Nieve , Solo Snowboard , Solo Quad , Solo Furgo , i altres catàlegs de periodicitat anual També presideix el grup d’empreses RPM que participen en l’organització d’esdeveniments esportius com la Marató de Barcelona, les World Series by Renault, la…
cicle econòmic
Economia
Canvi poc o molt regular del nivell de l’activitat econòmica que, d’una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l’economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s. XVIII.
El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes …
revolució de preus
Economia
Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la península Ibèrica, durant el segle XVI.
Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari arreu d’Europa…
Amazon
Economia
Companyia nord-americana de comerç electrònic amb seu a Seattle (Washington).
L’origen de la companyia es remunta al 1994, any que l’agent de borsa Jeff Bezos deixà el seu treball a Wall Street per iniciar una aventura en l’incipient món del comerç electrònic A partir del 1995 emprengué l’elaboració d’una base de dades amb més d’un milió de llibres, que llançà a internet Les primeres vendes es realitzaren amb una petita estructura al garatge de casa seva, on empaquetava les comandes que rebia El negoci cresqué amb gran rapidesa en vuit anys 2010-17 pràcticament triplicà beneficis, que aquest any superaren els tres mil milions de dòlars, mentre que el nombre d’…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…