Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Francesc de Llano i Vagué
Economia
Comerciant.
Fou alcalde de València 1835-36, 1838-39 i 1859-60 i diputat a corts El 1844 féu importar guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per adobar els conreus d’arròs al País Valencià, seguint les experiències angleses Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment 1846
Ladislaus von Bortkiewicz
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic alemany d’origen polonès, de l’escola de Lexis.
Els seus principals treballs es refereixen a la teoria del valor, a DRicardo, JRodbertus, KMarx i EBöhm-Bawerk La seva principal aportació és exposada en Wertrechnung und Preisrechnung im marxchen System ‘Càlcul del valor i càlcul del preu en el sistema marxista’, 1906-07, redescoberta per JASchumpeter i PSweeny Seguint bàsicament l’argumentació d’IDmitriev, aquesta ‘teoria de la deducció’ Abzugstheorie , recollida pels economistes soviètics, considera que la relació de salari determina el benefici i no el capital
Franco Modigliani
Economia
Economista nord-americà d’origen italià.
Especialista en teoria monetària i fiscal Seguint les idees de Keynes, intentà de destacar el paper de l’estalvi en la vida econòmica, que permet la inversió i la formació de capital i, en conseqüència, promou el creixement i el benestar Publicà, entre altres obres, National Income and International Trade , amb HNeisser 1953 i Role of Anticipations and Plans in Economic Behaviour , amb KJCohe 1961 Fou premi Nobel d’economia l’any 1985 pels seus estudis sobre l’estalvi i els mercats financers
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
Tableau économique
Economia
Obra del fisiòcrata François Quesnay publicada el 1758, en la qual formulà un model de circulació econòmica.
Hi representa un flux de despeses i productes entre les diverses classes socials, que classifica seguint l’anàlisi de Cantillon en agricultors classe productiva, propietaris de la terra classe sobirana o classe distributiva i la resta d’individus d’ocupació no agrícola classe estèril, dins la qual incloïa els artesans, els comerciants, etc Amb la finalitat d’explicar com es genera i es distribueix l’excedent o producte net, Quesnay partí de la producció obtinguda pel sector productiu, formada per primeres matèries i aliments, que en l’esquema se suposa equivalent a 2 000 unitats…
Costantino Bresciani-Turroni
Economia
Economista italià.
Es preocupà sobretot pels problemes del contrastament estadístic de les teories Féu estudis sobre Pareto i la distribució de la renda, seguint l’anàlisi de la relació quantitat de diners - tipus d’interès - nivell de preus Del 1920 al 1929 treballà a la Comissió de Reparacions d’Alemanya, d’on havia de sortir el seu llibre Le vicende del marco tedesco 1931, defensant la teoria quantitativa Insistí en el fet que la política keynesiana condueix inevitablement a la inflació El 1942 publicà Introduzione alla Politica Economica , peça important contra l’economia dirigida i l’…
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…
Manuel Reventós i Bordoy
Economia
Economista.
Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia…
Karl Bücher
Economia
Historiografia
Economista i historiador, membre destacat de la jove escola històrica alemanya.
Estudià l’evolució de la població de Frankfurt als ss XIV i XV i altres temes d’història medieval Seguint Johann Karl Rodbertus, féu una interpretació de l’esclavitud, i configurà tres fases de la història econòmica, segons les quals, en el període de l' oîkos , el bescanvi no fa cap paper significatiu a l’economia de les ciutats medievals hi ha un cert bescanvi de productes finals, però hom no treballa per a aquest bescanvi el tret característic de l’economia moderna és que l’intercanvi passa a primer pla i fins i tot els productes semielaborats s’orienten cap al mercat Els…
zona econòmica especial
Economia
Espai geogràfic delimitat sotmès a un menor intervencionisme de l’Estat sobre les forces del mercat que la resta dels territoris que en formen part, sotmesos a una regulació més restrictiva.
Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques especials fou…