Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no…
Fons Europeu de Desenvolupament
Economia
Fons de cooperació financera de la Comunitat Econòmica Europea establert pels tractats de Roma.
El fons és destinat a crear infraestructures econòmiques i socials als països en vies de desenvolupament associats a la Comunitat Europea que havien estat colònies dels països membres Els tractats bàsics d’ajut són coneguts amb el nom de les ciutats on foren signats i en determinen les etapes de constitució Yaoundé I 1963 i Yaoundé II 1969, Lomé I 1975 i Lomé II 1979 L’ajuda que el FED aporta als països beneficiaris és distribuïda en forma de subvencions, préstecs especials i capitals de risc Hom destina una part de les subvencions a compensar les caigudes de preus…
producte nacional net
Economia
Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius amortitzacions Si en lloc d’ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional La diferència entre cost de factors i preus de mercat està en els imposts indirectes i les subvencions, és a dir, RN = PNN p m - imposts indirectes + subvencions = PNN c f La consideració d’aquests agregats, principalment del producte nacional, ha estat més o menys implícita en tota la història del pensament…
ronda Uruguai
Economia
Vuitena conferència sobre negociacions multilaterals del General Agreement on Tariffs and Trade (GATT), iniciada a Punta del Este (Uruguai) el 1986.
D'una durada prevista de quatre anys, en la pràctica els acords no es tancaren fins a l'abril de 1994, data en què 123 estats els signaren a Marràqueix Els objectius de la ronda Uruguai comprenien una àmplia gamma d’estratègies per a liberalitzar el comerç internacional A més de contrarestar la tendència neoproteccionista amb acords per a l’eliminació d’aranzels, hom negocià sobre productes tèxtils acord multifibres, sobre normes antidúmping, sobre propietat intellectual, sobre reducció de les subvencions agràries, i regulació de disputes, entre d’altres Les converses entraren en…
producte nacional brut
Economia
Valor de tots els béns finals i serveis finals produïts pels nacionals del país —independentment d’on es produeixin— durant un any (equival al PIB, deduïda la producció estrangera realitzada al mateix país i afegida la realitzada a l’exterior per productors nacionals).
Es mesura segons els preus de mercat, inclosos els impostos indirectes i deduïdes les subvencions
producte interior brut
Economia
Valor de tots els béns finals i serveis finals produïts en un país durant un any, independentment de la nacionalitat de l’empresari.
Es mesura segons els preus de mercat, inclosos els impostos indirectes i deduïdes les subvencions
crèdit bonificat
Economia
Crèdit efectuat amb una taxa d’interès inferior a la que segons el tipus d’operació hom troba en el mercat.
El diferencial és cobert mitjançant subvencions o fons públics Anomenat també crèdit “tou”, hom en justifica el caràcter discriminatori per raons socials grups de renda baixa, àrees endarrerides o en declivi industrial o econòmiques inversions necessàries però de baixa rendibilitat o alt risc
transferència
Economia
En la determinació de la renda nacional, subvencions de l’estat a l’empresa privada o a les unitats familiars.
exportació
Economia
Béns i serveis d’un país que en són exportats.
Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d' exportacions visibles , i d' invisibles quan hom fa un servei assegurances, interessos, nolis, etc per compte d’un altre país El pagament d’aquestes exportacions corrents es fa efectiu a curt termini, ja sia amb diners o amb altres béns i serveis les exportacions de capital , al contrari, tenen com a objectiu l’obtenció d’un rendiment a llarg termini La importància que hom concedeix al manteniment d’un saldo favorable en la balança comercial ha impulsat l’establiment de mesures, per part dels governs, per afavorir la venda de…
assegurança social
Economia
Tipus d’assegurança que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, consegüentment, la renda de llurs famílies.
Així, les assegurances de vellesa, invalidesa , accidents del treball , malaltia professional o comuna, maternitat , viduïtat , orfenesa i atur forçós Es distingeixen fonamentalment de les assegurances privades per la manca de proporcionalitat entre la prima i el risc, i per l’absència d’un lligam necessari entre el volum de les prestacions i el de les cotitzacions, puix que aquestes solen ésser complementades amb subvencions a càrrec del pressupost estatal A molts països les assegurances socials han estat integrades en un règim o sistema de seguretat social, que en algunes…