Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Gaspar Espuña i Berga
Economia
Empresari.
A onze anys entrà al seminari de Girona, i es llicencià en filosofia i teologia a Roma, on s’ordenà sacerdot A banda, obtingué també la llicenciatura en ciències polítiques per la Universitat de Ginebra Vicari a la Bisbal d’Empordà, a Canet de Mar i a Calella de Mar, el 1969 se secularitzà per fundar el Centre d’Estudis Tècnics Turístics CETT, dedicat a la formació d’empresaris en el sector turístic, que es diversificà i s’amplià a altres branques Destaquen l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT i l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, amb prop de 2000 alumnes i uns 300…
Joan Josep Bruguera i Clavero
Economia
Enginyer i dirigent empresarial.
Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank 1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société Foncière…
Joan Bosch i Roura
Economia
Periodisme
Empresari.
Abandonà els estudis de batxillerat i es dedicà a oficis diversos El 1964 establí amb un soci un obrador d’embotits que, amb el temps, es convertí en una de les primeres empreses del sector carni de Catalunya Sant Dalmai SA El 1971 fou cofundador de Metalquimia, empresa per a la fabricació de maquinària per a l'elaboració de productes carnis L’any 1980 esdevingué accionista majoritari d' El Punt , publicació que contribuí a rellançar i expandir territorialment El 2009 Hermes Comunicacions, editora d' El Punt , adquirí el 100% de les accions de la Corporació Catalana de Comunicació SL, editora…
Mario Monti

Mario Monti
© Consell de la Unió Europea
Economia
Política
Economista i polític italià.
Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la…
Narcís Serra i Serra
Narcís Serra i Serra
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític i economista.
Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou…
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió…
marxisme

Monument a Marx i Engels a Berlín, obra de Ludwig Engelhardt (1989)
© Comunitat Europea
Economia
Filosofia
Política
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…