Resultats de la cerca

Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, per tal d’oferir-li després el producte adequat

D’aquesta manera, el venedor guanya un marge amb la venda i el comprador realitza una inversió Una altra de les modalitats de pacte de recompra consisteix a obtenir un préstec del tenidor dels títols, usant-los com a garantia També s’acostuma a fer amb deute públic perquè s’obtenen fons a tipus d’interès inferiors que a l’interbancari Utilitzen aquest sistema, per exemple, els bancs centrals per tal de proveir liquiditat al sistema financer compren en efectiu accions dels bancs amb la condició que aquests les recompraran en un termini concret

Establert a Colònia l’any 1709, es dedicà a la fabricació i a la venda d’una aigua perfumada que anomenà aigua de reina o aigua admirable , la recepta de la qual sembla que adquirí d’un venedor ambulant, i que és coneguda mundialment amb el nom d' aigua de Colònia

Els futurs financers sorgiren com a resposta a l’excessiva volatilitat en els preus de les primeres matèries, els tipus d’interès o els tipus de canvi, entre d’altres actius A diferència del que passa amb les opcions, comprador i venedor assumeixen una obligació El comprador té l’obligació de comprar i rebre un actiu determinat, anomenat actiu subjacent, en canvi del pagament d’un preu en una data pactada El venedor té l’obligació de vendre i entregar-lo sota les mateixes condicions Aquesta mena de derivats financers començaren a funcionar als Estats Units al…

L’expressió es refereix a la determinació de preus en condicions de competència imperfecta, com és el cas dels monopolis El venedor hi pot establir diferències de preu segons les característiques del comprador, o segons l’ús a què va destinat el producte Els preus poden ésser també diferents al mercat interior o a l’exterior dumping

Estudià enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Califòrnia i es doctorà en economia a la Universitat de Harvard 1955 Professor d’economia i dret a la Universitat George Mason de Virgínia, ha collaborat com a conseller en els processos de privatització elèctrica a Austràlia i Nova Zelanda Les seves contribucions han estat bàsiques per a reconèixer l’economia experimental com a instrument per a l’anàlisi econòmica empírica Una de les seves aportacions és l’estudi dels mecanismes alternatius de mercat que serveixen per a dissenyar processos de privatització de monopolis estatals Entre…

El comprador realitza pagaments periòdics al venedor perquè aquest el protegeixi en cas d’impagament d’un préstec o d’un bo Al llarg dels anys, s’estengué la seva negociació al mercat i sense cap tipus de regulació, de manera que es va passar de moure un valor total de 900 000 milions de dòlars el 2000 a superar els 45 bilions de dòlars el 2008 Amb la crisi de les hipoteques subprime , que començà el 2007, la negociació d’aquests instruments es veié també implicada en turbulències, multiplicades per la manca d’informació i regulació, així com la complexitat que afectava aquests…

Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor experimenten cotitzacions fluctuants…

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on…