Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Guido W. Imbens

Guido W. Imbens
© Stanford Graduate School of Business
Economia
Economista nord-americà, d’origen holandès.
Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista Econometrica i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat Re-employment Probabilities over the…
Theodore W. Schultz
Economia
Economista nord-americà.
Estudià al South Dakota State College i al Iowa State College, del qual fou cap de departament d’economia i sociologia el 1934 En 1943-72 exercí de professor a la Universitat de Chicago A més de dedicar-se a temes d’economia agrària, fou un dels pioners de la teoria del capital humà El 1979, juntament amb Arthur Lewis , rebé el premi Nobel d’economia per la seva contribució als estudis sobre la pobresa i el desenvolupament Entre les seves obres destaquen Transforming Traditional Agriculture 1964, Economic Growth and Agriculture 1968, Economics of the Family 1975, Distortion of Agricultural…
Clive W.J. Granger
Economia
Economista gal·lès.
Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera estacional i…
Douglas Warren Diamond
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Brown 1975, es doctorà a la Universitat de Yale 1980 És professor de finances a l’escola de negocis Booth de la Universitat de Chicago, on ensenya des del 1979 Està especialitzat en l’estudi de crisis i intermediaris financers i liquiditat Ha formulat el model Diamond-Dybvig 1983, juntament amb Philip H Dybvig , que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres, i el model Diamond 1984, que investiga el paper clau del contracte de deute en el préstec bancari, la tecnologia financera que dona als bancs la capacitat d’actuar com…
Adam Ferguson
Economia
Filosofia
Filòsof i economista escocès.
Féu estudis eclesiàstics, i ocupà les càtedres de filosofia natural i de moral de la Universitat d’Edimburg Molt relacionat amb intellectuals, com Hume, A Smith i W Robertson, és difícil de determinar les seves aportacions originals Influït per Montesquieu, escriví Essay on the History of Civil Society 1767, on desenvolupà la idea de divisió del treball, recollida després per A Smith i K Marx
American Economic Association
Economia
Societat d’investigació econòmica fundada als EUA el 1885 per un grup de joves economistes (entre els més destacats, Richard Theodore Ely; E. Seligman i H.C. Adams), decidits a renovar el pensament econòmic del país, encallat a les darreries de l’ortodòxia clàssica.
Notablement influïts per l’escola històrica alemanya, adoptà en una primera etapa una tònica vagament socialista i reformista, que perdé ràpidament davant la influència del marginalisme representat per John Bates Clark , i posteriorment adoptà una posició eclèctica i oberta Alguns dels seus presidents han estat Frank W Taussig, Joseph A Schumpeter, Paul A Samuelson, Lerner, etc Amb els anys, arribar a enquadrar tots els economistes nord-americans
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
Arthur Young
Economia
Agronomia
Economista i agrònom britànic.
Collaborà activament en el procés de transformació de l’agricultura britànica El 1771 començà a publicar un Farmer's Calendar , i més tard una revista mensual, Annals of Agriculture 1784-1809, d’una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles Fou nomenat secretari del ministeri d’agricultura, creat per W Pitt 1793 Feu diversos viatges d’informació agrària per Anglaterra, Galles, Irlanda, França, Catalunya i Itàlia, i en publicà els resultats La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de juliol del 1787, és d’un interès documental notable fou publicat…
Paul R. Milgrom
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha…
Revolució Industrial
Economia
Procés d’industrialització, amb el conjunt de transformacions econòmiques i socials que aquest comporta.
L’expressió aparegué a França entorn del 1820, per a designar el conjunt de canvis que la industrialització havia introduït en la societat anglesa Caigué en desús posteriorment i fou tornada a posar en circulació el 1884, amb la publicació pòstuma de les Lectures on the Industrial Revolution of the 18th Century in England , d’Arnold Toynbee Les primeres anàlisis històriques es limitaven a considerar el cas britànic, elevant-lo a model únic i universal, en una línia que culminà, el 1960, amb The Process of Economic Growth ‘Les etapes del creixement econòmic’, de W W Rostow, que…