Resultats de la cerca
Es mostren 5570 resultats
codony
codonys
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit del codonyer.
Per la seva aspror, hom no se'l sol menjar cru, sinó en forma de confitura sòlida codonyat També s'elabora allioli de codony, molt tradicional al Pallars
codials
Botànica
Ordre d’algues verdes, de tal·lus sifonat i de parets primes, ramificat en forma de pinzellets ( Bryopsis
) o d’una manera intricada fins a formar cordons esponjosos dicòtoms o boles buides voluminoses ( Codium
).
Són de vida marina i presenten gametòfits diploides i gàmetes fortament heterogàmics
codi
Botànica
Gènere d’algues verdes marines, de l’ordre de les codials, abundants a les costes catalanes, de tal·lus sifonat que forma cordons ramificats dicotòmicament ( C. dichotonum
) o bé pilotes buides ( C. bursa
).
cocoter

Cocoter
Siva301in (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Palmera monoica, de la família de les palmes, amb un estípit de 20 a 25 m d’alçària, grisenc i gairebé llis, terminat en un plomall d’una trentena de fulles o palmes pinnatipartides de 5 o 6 m de longitud.
Les flors masculines i les femenines són situades en una mateixa inflorescència Els fruits, els cocos , són reunits en règims És una planta d’origen probablement sud-asiàtic, i el seu conreu és estès entre els parallels de latitud 20°, en zones de clima càlid i humit, no gaire allunyades de mar El cocoter és probablement l’arbre més conreat del món Els productes obtinguts del cocoter són nombrosíssims El coco és un dels fruits més consumits La copra fa del cocoter una planta oleaginosa de primera classe L’embolcall de la nou de coco forneix una fibra tèxtil, el coco, de primera importància…
coco
coco 1
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit del cocoter
.
És una drupa monosperma, de mesocarpi fibrós, endocarpi llenyós i llavor amb l’endosperma en part sòlid i en part líquid És un dels fruits més consumits de tot el món, sobretot als països productors La part líquida de l’endosperma, l' aigua o llet de coco , és una beguda refrescant i, pel seu alt contingut de fitohormones, és utilitzada en experiments sobre creixement vegetal El coco ratllat i dessecat entra a formar part de pastissos, gelats, galetes, etc La carn de coco assecada constitueix la copra
cocleària
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 5 a 50 cm d’alçada.
Té les fulles alternes, un xic carnoses, les basals en roseta, i pecíols llargs, cordiformes o reniformes les caulinars són sèssils i auriculades Fa flors blanques o rosades, agrupades en raïm Pròpia de l’Europa atlàntica, durant un cert temps fou conreada com a planta oficinal Té propietats diürètiques, estomacals i sobretot antiescorbútiques
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics Pontosphaera i…
coccòlit
Botànica
Cadascuna de les petites peces calcificades que formen part de l’esquelet perifèric de les coccolitoforals.
Segons la forma poden ésser discòlits en disc no perforat, rabdòlits perforat i allargat i tremàlits en disc perforat Hom pot trobar-les en forma fòssil en roques d’origen marí