Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
linàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn unes 300 espècies herbàcies o arbustives pròpies de zones temperades i càlides, de fulles simples, sèssils i sovint estretes, de flors actinomorfes i generalment pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Linàcies més destacades Linum bienne lli de prat Linum catharticum lli bord Linum tyenuifolium ssp suffruticosum maleïda , cabrera, lliri blanc Linum usitatissimum lli , llinet
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
escal·lònia
Botànica
Jardineria
Nom de diverses espècies arbustives del gènere Escallonia, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes, dentades, inflorescències paniculades i fruit en baia o en càpsula; originàries de l’Amèrica del Sud, sovint són emprades en jardineria.
estricne
Botànica
Gènere de plantes arbòries, arbustives i enfiladisses, de la família de les loganiàcies (Strychnos sp), de fulles oposades, flors blanques, grogues o verdoses i fruit en baia, que contenen l’alcaloide estricnina i són originàries de les regions tropicals i temperades.
azalea
azalea de l’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, de la família de les ericàcies, de fulles ordinàriament caduques i piloses, de flors generalment irregulars, agrupades en inflorescències; són en gran part originàries de l’alta muntanya de l’Amèrica del Nord i d’Àsia.
Són plantes de difícil aclimatació al litoral mediterrani, sobretot on l’aigua conté carbonats, però viuen bé en jardins de llocs alts Les més estimades en jardineria són els híbrids procedents de l' azalea de l’Índia Aindica per les seves flors solitàries, simples o dobles, d’un sol color del blanc pur al rosa, vermell i violeta o estriades, i fulla petita sempre verda Les azalees necessiten bona claror i un ambient fresc i humit
timeleàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per plantes generalment arbustives, de fulles simples, enteres, sèssils, alternes o oposades, de flors actinomorfes, hermafrodites o unisexuals, normalment tetràmeres, amb ovari súper, sèpals petaloides i pètals absents o esquamosos, i de fruits habitualment en drupa o en núcula.
Consta d’unes 500 espècies, naturals sobretot de l’Àfrica del Sud, d’Austràlia i de la regió mediterrània Timeleàcies més detacades Daphne gnidium matapoll , astruc, tintorell Daphne laureola lloreret Daphne mezereum tintorell , herba dels fics Daphne oleoides dafne oleoide Thymelaea sp bufalaga Thymelaea hirsuta bufalaga hirsuta, pala marina Thymelaea myrtifolia bufalaga baleàrica Thymelaea nitida bufalaga nítida Thymelaea tinctoria bufalaga tintòria, badaolles
roser
Roser
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.
La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment sense agullons,…
efedra
Efedra (Ephedra distachya)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives dioiques, de la família de les efedràcies, amb fulles curtes i verticil·lades, generalment reduïdes a esquames, més o menys concrescents, amb inflorescències axil·lars i amb fruits sincàrpics globosos, embolcats per dos parells de bràctees carnoses vermelles o grogues.
L’espècie més comuna és la trompera Edistachya
tubiflores
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètals, integrat per plantes herbàcies, arbustives o rarament arbòries, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, generalment pentàmeres, amb quatre verticils i amb l’ovari súper, bicarpel·lar i unilocular, i de fruits composts de quatre mericarps monosperms o en càpsula.
Les famílies més importants que inclou són les següents boraginàcies, convolvulàcies, globulariàcies, hidrifillàcies, labiades, lentibulariàcies, mioporàcies, nolanàcies, polemoniàcies i verbenàcies
salvió
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples oposades, de flors de corol·la bilabiada i externament tomentosa, amb el llavi superior cucul·lat, agrupades en verticil·lastres distants, i de fruits composts de quatre núcules trígones i glabres.