Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
karité
Botànica
Arbre, de la família de les sapotàcies, de fruits en baia esfèrica o el·lipsoidal de 4-5 cm de llargària que contenen unes llavors de 2-3 cm de radi, recobertes d’un tegument lignificat, formades per dos cotilèdons, làtex i greix.
Aquest greix és emprat en la preparació de la margarina Els karités són freqüents en els parcs forestals d’Àfrica
fúcsia
Botànica
Jardineria
Planta subarbustiva, de la família de les enoteràcies, de fulles ovals, de flors penjants, diversament acolorides, amb el calze cilíndric, tepaloide i amb quatre lòbuls, amb la corol·la quadripètala i amb vuit estams i un estil exserts, i de fruits en baia.
És una planta de jardí molt apreciada per la vistositat de les flors
patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
ericàcies
Thistle-Garden (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Família de l’ordre de les bicornes, constituïda per unes 1.500 espècies de plantes arbustives i rarament arbòries, generalment perennifòlies, de fulles enteres, de flors tetràmeres o pentàmeres, actinomorfes hermafrodites i comunament gamopètales, solitàries o en raïms, i de fruits en càpsula, baia o drupa.
Ericàcies més destacades Arbutus unedo arboç , arbocer, cirerer d’arboç Arctostaphylos uva-ursi boixerola , boixerina, boixeringa, gallufera, raïm d’ossa Azalea sp azalea Azalea indica azalea de l’Índia Calluna vulgaris bruguerola , bronsa, xipell Erica sp bruc Erica arborea bruc poal, bruc arbori Erica cinerea bruc vermell Erica multiflora bruc d’hivern, cepell, xipell Erica scoparia bruc d’escombres, bruga Erica terminalis bruc valencià, cepell Erica tetralix bruc d’aiguamoll Rhododendron sp rododèndron Rhododendron ferrugineum neret , abarset, gavet, talabard Rhododendron…
pebrotera
AfroBrazilian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades, enteres, de flors blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i de fruits comestibles, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
Procedeix de l’Amèrica tropical i és conreada en una gran part del món Comprèn nombroses culti-vars, moltes de les quals, com el bitxo, fan fruits emprats com a condiment És plantada en hortes vol sòls adobats i no tolera els freds
passifloràcies
Botànica
Família de parietals composta per plantes enfiladisses, herbàcies o llenyoses, capreolades, de fulles alternes, enteres o dividides, estipulades, sovint amb nectaris; de flors regulars, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres, de gineceu súper i arranjades en cimes pauciflores, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn unes 600 espècies, pròpies sobretot de les regions càlides d’Amèrica i d’Àfrica Són força conegudes en jardineria l' adènia Adenia sp i la passionera Passiflora caerulea
tortellatge
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles ovades, dentades, tomentoses, grisenques i amb els nervis sortints, de flors blanques, oloroses, agrupades en corimbes densos, i de fruits en baia, ovoides, comprimits i negres un cop madurs.
Es fa en boscs i en bardisses, a la muntanya mitjana Les branques són apreciades per a fer-ne bastons
saüc
© MC
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 5 m d’alçària, de fulles oposades i compostes, amb 5 o 7 folíols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoríferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre.
Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral