Resultats de la cerca

Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos

Creà un mètode per a classificar les plantes que completava i millorava el de Linné La seva obra fonamental és Genera plantarum secundum ordines naturales disposita 1788

Fou deixeble de Linné i un dels iniciadors de l’estudi científic dels líquens amb les obres Lichenographiae Sueciae Prodromus 1798, Lichenographia Universalis 1804 i Synopsis methodica Lichenum 1814

Fou un dels introductors de la sistemàtica moderna prelinneana En el Prodromus historiae generalis plantarum 1689 presentà per primera vegada la idea de família i esbossà un principi de classificació natural Fou el mestre de JPde Tournefort i de Jaume Salvador i Pedrol i Joan Salvador i Riera Linné li dedicà el gènere Magnolia

Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment

Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre

Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques

Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique

D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…

Catedràtic de botànica a Montpeller 1808-16 i d’història natural a Ginebra 1816, on creà el jardí botànic Partidari dels sistemes naturals de classificació enfront del de Linné, imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française 1805-15, que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 1824-73, que deixà inacabada i que completaren el seu fill Alphonse Louis…