Resultats de la cerca

Típicament mediterrània, fa herbassars submarins, entre els 15 i els 30 m de profunditat, a la zona litoral els pescadors la prenen sovint per una alga Les fulles mortes s’acumulen a vegades en gran quantitat a les platges

Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió

Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les xantofícies

Alternances de períodes de claror i de foscor i llur efecte sobre les plantes de dia curt i de dia llarg En les plantes, el pigment responsable de la resposta al fotoperíode és el fitocrom El fotoperíode influeix sobre molts processos fisiològics de les plantes així s’esdevé en la floració les plantes anomenades de dia llarg necessiten un mínim d’hores de claror perquè hi hagi una elevada proporció de fitocrom actiu, que és el que permet la síntesi de la gibberellina les plantes de dia curt , per contra, no poden sobrepassar un màxim d’hores de claror, puix que per a florir necessiten un baix…

A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…

La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…

Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…