Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
verònica
Aspecte d’una verónica ( Veronica persia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
estròbil
Botànica
Pseudocarp constituït per un eix entorn del qual s’insereixen cíclicament o helicoïdalment una sèrie d’esquames tectrius, de funció protectora, i d’esquames seminíferes, amb els primordis seminals, en nombre d’un a nou.
Les esquames s’endureixen i es lignifiquen, en uns casos les tectrius, com en els avets, i en uns altres les seminíferes, com en els pins Els estròbils solen ésser anomenats cons o pinyes , i en el cas particular d’ésser arrodonits i més o menys carnosos, gàlbuls
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat…
nidulariàcies
Botànica
Família de gasteromicetals amb esporocarps formats per un peridi en forma de copa i per una gleva continguda en cossos arrodonits anomenats peridíols.
Comprèn espècies lignícoles i terrícoles, entre les quals és corrent a Catalunya el niuet Cyathus striatus
ordi
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
aspidi
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, amb sorus arrodonits sobre totes les fulles i coberts d’un indusi fixat pel centre.
A lonchritis , de 15 a 45 cm, amb fulles coriàcies, és freqüent en zones rocalloses altes 1 000-2 500 m Actualment s’inclouen dintre el gènere Polystichum
fràngula
Botànica
Arbust alt, caducifoli, de la família de les ramnàcies, de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat.
Centreeuropeu, es fa en llocs humits de la muntanya mitjana La seva escorça té propietats purgants
aloc
Botànica
Arbret caducifoli, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades, compostes de cinc o set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits.
Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars
falguera mascle
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma gruixut i erecte, de fulles molt dividides, de color verd fosc, de 30 a 130 cm, amb sorus arrodonits.
Es fa en boscs humits i fondalades, als Pirineus i altres muntanyes plujoses Té propietats vermífugues
estigma
Botànica
Taca ocular, de color taronja viu, formada per corpuscles arrodonits rics en carotens, situada a la part anterior del plast, que presenten moltes espècies d’algues del fílum dels euglenòfits
.