Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
crocus
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les iridàcies, de fulles linears i embeinadores, flors molt atractives, regulars i hermafrodites, i fruits capsulars.
Comprèn un centenar d’espècies i multitud d’híbrids A més de la importància econòmica del C sativus safrà d’altres espècies són molt apreciades en jardineria com a ornamentals floreixen a l’inici de la primavera L’espècie C nevadensis és originària de Sierra Nevada Granada
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
colúmnea
Botànica
Jardineria
Gènere que aplega unes 250 espècies d’arbusts i de plantes enfiladisses, sovint epifítiques, de la família de les gesneriàcies, pròpies de zones tropicals o de clima temperat, apreciades com a ornamentals.
Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens
cornàcies
Botànica
Família d’umbel·liflores integrada per tretze gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, rarament herbàcies o sufruticoses, pròpies del regne holàrtic.
Presenten generalment fulles oposades, flors actinomorfes, hermafrodites, sovint tetràmeres i disposades en cimes el fruit és drupaci o bacciforme, sovint amb quatre llavors Algunes cornàcies donen una fusta molt apreciada, d’altres són conreades com a ornamentals el sanguinyol Cornus sanguinea és l’espècie més coneguda
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes
alismatàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per onze gèneres que comprenen un centenar d’espècies de plantes aquàtiques o amfíbies, anuals o perennes, pròpies d’indrets molt humids de països càlids o temperats.
Presenten fulles linears, sovint submergides quan són joves i linears, ovals o sagitades, usualment emergides, quan són madures Les flors són actinomorfes, solitàries o més sovint agrupades en inflorescències, de color blanc, rosa o propra, freqüentment hermafrodites, amb tres estams o un múltiple de tres L’ovari és superior i cada carpel lliure conté un òvul anàtrop L’embrió és monocotiledoni Algunes alismatàcies són conreades a la Xina i al Japó com a aliment per exemple, de la Sagittaria sagittifolia sagitària o cua d’oreneta se n'aprofita el bulb i de la Sagittaria lattifolia , les arrels…
bignoniàcies
Botànica
Família de personades integrada per un centenar de gèneres que apleguen més de 700 espècies de plantes generalment llenyoses (arbres, arbusts, lianes, rarament herbes) de distribució tropical, centrades especialment a l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles sovint oposades i compostes, i flors vistoses, zigomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències cimoses, amb l’androceu dímer i didínam i l’ovari generalment bilocular Les bignoniàcies proporcionen bona fusta i són de gran efecte ornamental Bignonàcies més destacades Bignonia sp bignònia Campsis radicans gessamí de Vírginia Catalpa sp catalpa Doxantha unguis-cati bignònia Jacaranda sp jacaranda Jacaranda semiserrata xicranda Spathodea sp espatodea
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa Anchusa…
adènia
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les passifloràcies, que comprèn mig centenar d’espècies d’arbusts i lianes d’Àfrica i Àsia: A. globosa, adaptada a la vida xerofítica, presenta un enorme tronc verd i carnós, i moltes branques espinoses.
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…