Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ordi
![](/sites/default/files/media/FOTO3/ordi_ordi.jpg)
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
melca
Melca
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, robusta, d’1 a 2 m d’alt, de fulles linears punxegudes i d’inflorescències paniculars.
D’origen asiàtic, el seu conreu és un dels més antics És un cereal molt important, sobretot en regions àrides o semiàrides, que constitueix la base alimentària de milions de persones d’Àsia i d’Àfrica També té importància en l’alimentació del bestiar, tant el gra com la planta verda
mill
![](/sites/default/files/media/FOTO3/mill_planta.jpg)
Mill
Isidre Blanc (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles allargades amples i d’inflorescències paniculars denses i penjants.
Prové de l’Índia, però el seu conreu és molt antic És un cereal dels més importants, que serveix per a fer pa i per a aliment del bestiar en verd, és planta farratgera Pel seu valor nutritiu és un component important de la dieta alimentària, juntament amb la melca, en àmplies zones d’Àsia, Rússia i l’Àfrica occidental En canvi, a l’Europa occidental i als EUA hom l’empra només com a farratge, amb un conreu com més va més escàs
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
civada
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_2786302579_1d0d50c5c0_b.jpg)
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
fònio
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, originària de l’Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d’alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules sense pèls amb una sola bràctea i cariopsi amb l’àpex apiculat, conreada com a cereal.
blat de moro
![](/sites/default/files/media/FOTO/FG005855.jpg)
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
arròs
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC80754_FOTOTECA13665.jpg)
Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
blat
![](/sites/default/files/media/FOTO3/blat_comu.jpg)
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…