Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
croococcals
Botànica
Ordre d’esquizofícies unicel·lulars, arrodonides, agrupades en petits grups o en colònies mitjançant l’abundant mucílag produït per gelificació de les membranes.
Les cèllules es divideixen per bipartició, i les colònies, per fragmentació Hi ha colònies irregulars i planctòniques Microcystis o regulars Merismopedia i moltes espècies que revesteixen superfícies submergides o roques i parets humides Glococapsa, Chroococcus
vòlvox
Botànica
Gènere d’algues verdes colonials, de l’ordre de les volvocals, que formen colònies en forma d’esferes buides de 0,5 a 1,5 mm de diàmetre, integrades per més de 500 cèl·lules amb els flagels dirigits cap a fora.
La reproducció asexual és corrent i consisteix en la formació de colònies filles Habiten les aigües dolces
colònia
Botànica
Conjunt d’individus d’una mateixa espècie, relacionats entre ells per peduncles gelatinosos, mucílag, etc, que comprenen individus de diverses generacions i presenten una forma característica: esfèrica, en cadena, ramificada, etc.
Formen colònies, per exemple, moltes algues microscòpiques
canyís
canyís2
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla.
Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc La subespècie ruscinonensis , més alta 4-6 m, abunda al litoral mediterrani
escenedesm
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les clorococcals, adaptades a la ràpida colonització d’aigües mesosapròbies.
Es presenten en colònies de 4 o 8 cèllules Fàcils de conrear, són utilitzades, igual que les clorelles, en estudis fisiològics i en conreus en massa
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
crisocapsals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura palmel·loide.
L' Hydrurus foetidus, l’espècie més coneguda, forma colònies ramificades i gelatinoses, fètides, amb aspecte de petits fideus filamentosos, de color daurat brunenc, sobre les pedres dels rius de muntanya, durant la primavera i l’estiu
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa
craspedomonadals
Botànica
Ordre d’organismes unicel·lulars que viuen fixos per un peduncle o reunits en colònies.
Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats
centrals
Botànica
Ordre de bacil·lariofícies, amb els frústuls de simetria radiada, sovint circulars o triangulars, sense rafe.
Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça