Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
herba de la plata
Botànica
Nom aplicat a diversos gèneres de plantes entre les quals destaquen els setins
.
dafne
Botànica
Nom donat a les espècies de timeleàcies del gènere Daphne, entre les quals destaquen el matapoll (D.gnidium), el lloreret (D.laureola), la dafne d’olor (D.odorata) i la dafne oleoide (D.oleoides).
piperàcies
Botànica
Família de piperals integrada per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples enteres, generalment alternes i amb estípules, de flors hermafrodites o unisexuals, d’ovari súper i unilocular, disposades en espigues o en cimes denses, i de fruits en baia.
Comprèn unes 1300 espècies, pròpies de les regions tropicals, entre les quals destaquen el bètel Piper betel , la cubeba Piper cubeba i el pebrer Piper nigrum
calicantàcies
Botànica
Família de ranals integrada per tres gèneres que apleguen vuit espècies de plantes llenyoses, en general arbusts caducifolis, pròpies de les àrees subtropicals de clima xinès de l’est d’Àsia i de l’Amèrica del Nord.
Presenten fulles enteres i oposades i flors helicoidals amb un periant constituït per un gran nombre de peces petaloides Pel seu interès ornamental destaquen el calicant Calycanthus floridus i el quimonant Chimonanthus praecox
enciam

Enciams
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades.
Fa tiges floríferes de 50 a 100 cm d’alçària, amb capítols grocs N'hi ha moltes varietats, entre els quals es destaquen l' enciam escaroler o enciam francès varietat capitata , de roseta molt densa, i l' enciam llarg varietat romana , de fulles allargades De gran consum, és molt apreciat en amanides És planta d’horta vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats
araliàcies
Botànica
Família d’umbel·liflores integrada per unes 660 espècies de plantes, quasi sempre llenyoses, a vegades enfiladisses i amb arrels adventícies, pròpies sobretot de països càlids.
Presenten fulles generalment esparses i proveïdes d’estípules flors agrupades en umbelles, espigues o glomèruls i fruit bacciforme o drupaci Els extractes d’algunes araliàcies s’usen com a tònics d’altres espècies són molt apreciades com a plantes d’interior, entre les quals destaquen l’aràlia del Japó Fatsia japonica , l’aràlia papirífera Tetrapanax papyriferus , l’heura Hedera helix Al ginseng Panax schinseng se li atribueixen poders rejovenidors i afrodisíacs
colúmnea
Botànica
Jardineria
Gènere que aplega unes 250 espècies d’arbusts i de plantes enfiladisses, sovint epifítiques, de la família de les gesneriàcies, pròpies de zones tropicals o de clima temperat, apreciades com a ornamentals.
Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens
Salvador Rivas Goday
Botànica
Botànic castellà.
Fill de Marcelo Rivas Mateos i pare de Salvador Rivas Martínez Fou catedràtic de botànica de les facultats de farmàcia de Granada i de Madrid És autor de nombrosos treballs de florística i de fitosociologia, entre els quals destaquen Revisión de las orquídeas de España 1930, Importancia fármaco-botánica del Valle de Tena 1945, Algunas novedades fitosociológicas de España meridional 1968 i, amb Bellot Rodríguez, Estudios sobre la vegetación y flora de la comarca Despeñaperros-Santa Elena 1945
dieffenbàquia
Botànica
Nom donat a diverses espècies perennifòlies del gènere Dieffenbachia, de la família de les aràcies, originàries de l’Amèrica tropical, conreades en regions temperades i fredes com a plantes ornamentals d’interior.
Són totes elles extraordinàriament tòxiques, de manera que cal evitar-ne el contacte de la saba amb els ulls, la boca o la pell Tenen la tija carnosa, les fulles són verdes, però sovint presenten taques de color groc, blanc o crema les flors, poc vistoses, creixen en un espàdix i l’espata és de color verdós Entre les espècies més comunes que es troben al mercat destaquen diverses cultivars de Damoena , Dseguine i Dmaculata En general necessiten escalfor, humitat i sòls fèrtils La reproducció es fa per esqueixos
aquifoliàcies
Botànica
Família de celastrals integrada per tres gèneres que comprenen unes 400 espècies d’arbres o arbusts, propis de zones càlides o temperades.
Presenten fulles coriàcies, esparses i amb estípules Les flors són blancoverdoses, poc aparents, regulars i agrupades en inflorescències cimoses Els sèpals i els tèpals, usualment quatre, són imbricats, i els pètals estan units per la base L’ovari és superior, de tres o més carpels la placentació és axillar, normalment amb un òvul anàtrop en cada un dels tres o més lòculs El fruit és una drupa de quatre llavors amb força endosperma Les aquifoliàcies proporcionen una fusta dura i blanca apreciada en talla com a ornamentals destaquen el grèvol Ilex aquifolium i l’herba mate I…