Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
disseminació
Botànica
Dispersió de les diàspores de les plantes.
La disseminació tendeix a allunyar-se de la planta que les ha originades, de manera que sigui evitada la competència de la planta mare amb les plantes filles i d’aquestes entre elles anemocor, zoocor, hidrocor En algunes plantes molt especialitzades i amb un hàbitat molt limitat plantes d’esquerdes de roques, plantes de manglar, etc els mecanismes de disseminació tendeixen a assegurar que les diàspores, escasses en aquests casos, trobin un medi adequat on desenvolupar-se, immediat a la planta mare autocor
card marià
card marià
© Fototeca.cat
Botànica
Planta biennal, de la família de les compostes, de tija robusta, glabra, de 30 a 150 cm de llargada, fulles oblongues, sinuatolobades o pinnatífides, glabres, de color verd pàl·lid, amb grosses espines als marges, maculades de blanc al costat dels nervis a l’anvers.
Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge
sàmara
sàmara d’ailant
© Fototeca.cat
Botànica
Fruit aqueniforme proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala, la qual facilita la seva dispersió per part del vent.
vesícula aerífera
Botànica
Cadascuna de les protuberàncies vesiculars que presenten els grans de pol·len de moltes coníferes i que faciliten llur dispersió pel vent.
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
pol·len
pol·len de carbassonera
© Fototeca.cat
Botànica
En els espermatòfits, polsim format en l’antera i constituït per cèl·lules esporals de forma arrodonida i de 5 a 100 μ de diàmetre (els grans de pol·len
).
En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…
policor | policora
Botànica
Dit de les plantes la disseminació de les quals s’esdevé de maneres diferents, mitjançant distints tipus de diàspores o mitjançant diversos mecanismes de dispersió.
elàter
Botànica
Cadascun dels apèndixs filamentosos de les espores de les equisetàcies, de les quals espores, en desplegar-se ells quan l’aire és humit, faciliten la dispersió.
elàter
Botànica
Cadascuna de les fibres amb engruiximents helicoides que hi ha en les càpsules d’algunes hepàtiques, barrejades amb les espores, a la projecció i dispersió de les quals coadjuven.
llegum

Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…