Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
campaneta
Campaneta blava (Campanula persicifolia)
HermannFalkner/sokol (cc-by-nc-2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, biennals o, més rarament, anuals, de la família de les campanulàcies, de fulles simples, enteres o dentades, alternes, de flors grans, disposades diversament, blaves, violàcies o, excepcionalment, blanques, amb calze tubulós quinquepartit i corol·la campanulada, i de fruits en càpsula dehiscent.
Comprèn unes 250 espècies de l’hemisferi nord, la majoria pròpies de les regions fresques i humides algunes d’elles són conreades en jardins
pacana
Pacanes
© Corel - Helen Cohen
Botànica
Alimentació
Llavor comestible del pacaner.
Les pacanes, consumides fresques o seques, tenen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria Es conreen principalment als Estats Units, amb més del 60% de la producció, i a Mèxic 25%
aranyoner
Aranyoner fructificat
© Xevi Varela
Botànica
Arbust caducifoli i espinós, de la família de les rosàcies, de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s’obren en començar la primavera.
El fruit, l' aranyó , és de color blau fosc, pruïnós, rodó, esmussant i aspre Viu principalment a les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa
bergamota
Botànica
Planta perenne, de la família de les labiades, de tija quadrada amb estries profundes, que presenta fulles lanceolades, de vores dentades i lleugerament piloses.
Les flors són blanques o rosades, neixen dels verticils a l’extrem de la tija i tenen bràctees verdes i pètals llargs Es propaga per esqueixos i llavors Les fulles fresques, esmicolades, s’usen per a aromatitzar amanides
espinac
Espinacs
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades
areca
Botànica
Petita palmera, de la família de les palmes, originària d’Indonèsia, de tronc prim, productora de ramells de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca
, rica en taní i en greixos.
Les nous d’areca són molt consumides pels pobles de l’Àsia meridional i de l’Àfrica oriental com a masticatori Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel Piper betel , de resina d’uncària Uncaria gambir i de calç, després dels àpats Alhora que aromatitzen l’alè, actuen com a estimulant Llur principi actiu és l’arecolina
cirera
Cireres
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels…
poma
Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels Països…