Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
medul·la
Botànica
En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar
aràlia papirífera
Botànica
Jardineria
Petit arbre de tronc erecte, de grans fulles blanquinoses pel revers i flors en panícula, blanques.
És originari de la Xina i de Formosa Amb la medulla era fabricat el paper de la Xina Conreat en jardineria
palmera de sagú
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes de fulles pinnades, de flors disposades en règim i de fruits drupacis.
És pròpia de l’Àsia sud-oriental i de la Insulíndia, on és conreada per a l’obtenció del sagú , fècula alimentària extreta de la medulla del tronc
canyaferla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, una de les autòctones més altes, que fa de 100 a 200 cm i encara més, de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.
Els fruits són diaquenis quinquecarinats i lleugerament alats La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la medulla Creix en marges i erms de la regió mediterrània
saüc
saüc
© MC
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 5 m d’alçària, de fulles oposades i compostes, amb 5 o 7 folíols ovals acuminats i dentats, de flors blanques, odoríferes, agrupades en corimbes grossos, i de fruits en baia, de color negre.
Creix en bardisses, vorades de bosc, fons de vall, sobretot a la muntanya mitjana La medulla de les branques és blana i blanca, i és emprada per a fer talls histològics Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries Branca d’un saüc © Fototecacat
Albrecht von Haller
Albrecht von Haller
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Literatura
Medicina
Anatomista, fisiòleg, metge, botànic i poeta suís.
Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques
caprifoliàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per uns 18 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’arbusts i lianes, pròpies del regne holàrtic, abundantment representades a les regions mediterrània i eurosiberiana, amb algunes espècies andines.
Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més destacades…
tija
El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…