Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…
sèsam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i quinquelobulades, i de fruits en càpsula.
Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors
dictiotals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus aplanat constituït per una capa central de cèl·lules grosses, incolores, i dues capes corticals de cèl·lules petites, riques en plasts assimiladors.
A la superfície presenten feixos de pèls El creixement és terminal i dicotòmic, i els esporòfits són morfològicament idèntics als gametòfits Els esporangis generalment fan quatre espores tetràspores nues i sense flagels Els espermatocists, productors d’espermatozoides uniflagellats, i els oogonis solen ésser agrupats Espècies mediterrànies molt conegudes són Dictyota dichotoma i Padina pavonia
avellaner
Botànica
Agronomia
Qualsevol dels arbres del gènere Corylus
, semblants a l’avellaner, sobretot els productors d’avellanes comestibles.
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
coco
coco 1
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit del cocoter
.
És una drupa monosperma, de mesocarpi fibrós, endocarpi llenyós i llavor amb l’endosperma en part sòlid i en part líquid És un dels fruits més consumits de tot el món, sobretot als països productors La part líquida de l’endosperma, l' aigua o llet de coco , és una beguda refrescant i, pel seu alt contingut de fitohormones, és utilitzada en experiments sobre creixement vegetal El coco ratllat i dessecat entra a formar part de pastissos, gelats, galetes, etc La carn de coco assecada constitueix la copra
oliva

Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…
pluriaxial
Botànica
Dit de l’alga vermella, formada per un feix de filaments centrals, paral·lels, productors de ramificacions, que pot estar englobada en mucílag.
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
banana

Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040…