Resultats de la cerca

De forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses

Ha estat emprat, des d’antic, com a espècia, sigui en pols o en forma d’oli, per a salses, pastisseria, etc, i en perfumeria S'empra també, en la deccoció o tintura, com a estomacal i carminatiu

És molt rica en goma de garrofí , un polisacàrid natural d’estructura polimanànica enllaços 1-4 amb ramificacions simples de galactosa enllaços 1-6, que és usat en la indústria alimentària com a espessidor de gelats o de salses, p ex i també en les indústries paperera i tèxtil La part carnosa del garrofí, un cop torrada, és emprada com a substitutiu del cacau en certs productes dietètics garrofa

Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental

Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta

Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera

Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de vaixells, les…

És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es…

La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…