Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
aerícola
Botànica
Dit de les plantes que creixen totalment en medi aeri, com algunes orquídies.
apocàrpic | apocàrpica
Botànica
Dit del gineceu format per carpels totalment independents, cadascun dels quals forma un ovari.
És aplicat també a les flors i fruits corresponents apocarp
madur | madura
Botànica
Dit de les llavors, les espores o les diàspores totalment formades i capaces de germinar.
gimnospermes
El cicle vital de les gimnospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses de ramificació monopòdica i generalment perennifòlies que es caracteritzen perquè els primordis seminals no són inclosos en un ovari.
Comprèn les classes dels bennettitòpsids, dels cicadòpsids, dels coniferòpsids, dels cordaïtòpsids, dels ginkgòpsids, dels gnetòpsids i dels pteridospermòpsids, algunes de les quals són totalment fòssils
maduixera
Maduixera silvestre
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, perenne, estolonífera, de fulles trifoliolades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Es fa en boscs o llocs ombrívols És conreada pels seus fruits, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraguera , d’origen nord-americà
caliptra
Botànica
En les molses, resta de la paret de l’arquegoni que recobreix totalment o parcial la càpsula de l’esporòfit.
De consistència membranosa i de superfície llisa i fibrillosa, pot ésser mitriforme o, més generalment, mig oberta per un costat, amb el marge inferior sencer o retallat, i de color verd, blanquinós, etc
simfisandre | simfisandra
Botànica
Dit de l’androceu, la flor, etc, que té els estams totalment units en un sol cos tant pels filaments com per les anteres.
mandarina
Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi…
hemiepífit
Botànica
Dit de la planta que germina i creix epifíticament en un arbre fins que les seves arrels epigees arriben a terra i esdevé aleshores totalment liana o arbre.
També existeix el cas invers, de lianes que perden el contacte amb el sòl i es transformen en epífits Són hemiepífits els arbres estranguladors, que finalment ofeguen l’hostatger inicial Els hemiepífits són propis de les selves intertropicals
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…