Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
cromoplast
Botànica
Plast que conté solament pigments no assimiladors.
Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió
lligabosc
Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre El lligabosc…
aliguer
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, de fulles oposades i lobulades, flors blanques agrupades en ramells i fruits vermells.
Centreeuropeu i rarament espontani als Països Catalans Pirineu, és emprat en jardineria
rodofícies
Botànica
Classe de rodòfits integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i generalment de color vermellós.
Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení…
mate
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les aquifoliàcies, de fulles el·líptiques, dentades i coriàcies, de flors verdoses i de fruits bacciformes vermells.
És natiu del SE de l’Amèrica del Sud, on és molt conreat, perquè amb les fulles hom prepara una infusió
dafne oleoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les timeleàcies, de fulles dures i estretament ovades, amb flors blanques, verdes o purpúries, i fruits vermells.
Mediterrani, es fa en indrets rocallosos de les muntanyes calcàries del migjorn valencià
casmant
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les iridàcies, que fa flors irregulars, amb els pètals inferiors grocs i els superiors vermells, disposades en espiga multiflora.
Procedeix de la regió del Cap té aplicació en jardineria
gatmaimó
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, dioica, de fulles cordiformes, de flors petites i verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits bacciformes vermells.
Es fa sobretot a les bardisses
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny