Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
batalla del Puig de Santa Maria
Història
Militar
Combat lliurat entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalanoaragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat de Santa Maria.
La batalla tingué lloc dins l’agost del 1237, després del dia 1, potser el 7 o el 15 La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians
Walter Lippmann
Història
Literatura
Política
Columnista polític i escriptor nord-americà.
Fou un dels fundadors i responsables del setmanari liberal “The New Republic” 1914 Influí amb els seus articles el president TWoodrow Wilson, el qual l’envià a participar en les negociacions del tractat de Versalles 1919 Del 1931 al 1967 escriví la seva famosa columna al “New York Herald Tribune”, que arribà a aparèixer en més de 250 diaris dels EUA i en uns 25 d’altres països Partidari de la solidaritat occidental, entre altres obres escriví A Preface to Politics 1913, Public Opinion 1922 —sobre el caire negatiu dels mitjans de comunicació—, The Phantom Public 1925, The Good…
Fèlix Mateu i Domeray
Història
Republicà.
Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana, fou un dels organitzadors del partit republicà federal a Inca en 1868-70 Posteriorment, des de Palma, encapçalà una escissió intransigent, i fundà i dirigí El Cantón Balear 1873-74 Sota la Restauració, fundà el moviment obrerista, republicà i mutualista Unión Obrera Balear 1881-86 i en fou president, així com el director del seu òrgan de premsa, d’igual denominació 1882-86 Cap a la fi del segle intentà la reconstitució del moviment i féu aparèixer La Voz del Pueblo 1893 Influït pel pensament social reformista d’Ubaldo R Quiñones,…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Història
Publicació erudita creada a Barcelona el 1907 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la qual aparegueren vuit volums fins el 1936.
A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc, publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions fins a l’època moderna D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia medieval, l’escola…
blat de moro Bt
Agronomia
Blat de moro genèticament modificat al qual s’ha addicionat material genètic procedent del bacteri Bacillus thuringiensis (Bt) mitjançant tècniques de biologia molecular.
El B thuringiensis es troba de forma espontània en el sòl El material genètic d’interès d’aquest bacteri produeix una proteïna, anomenada Bt delta endotoxin , que resulta mortal per a les larves del taladre del blat de moro Ostrinia nubilabis , una plaga important d’aquest conreu Aquesta proteïna és força selectiva, de manera que no resulta perjudicial per a insectes d’altres ordres El Bt ha estat disponible com a insecticida microbiològic des de la dècada del 1960, mentre que el blat de moro Bt s’introduí a partir dels anys noranta La utilització del blat de moro Bt evita haver d’aplicar…
Jaume Rosquillas i Magrinyà
Història
Anarcosindicalista, conegut com a Jaume R. Magrinyà.
Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja El 1925 formà part del grup d' El Productor , que Buenacasa féu aparèixer a Blanes Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d’anar a Brusselles, on amb Wolney Solterra edità El Rebelde 1927 Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana El…
Artús
Història
Heroi gal·lès.
És esmentat per primera vegada en un poema gallès, el Gododdin ~600, i torna a aparèixer com a capitost victoriós sobre els anglosaxons en l’obra de Nennius, Historia Brittonum ~800 —traducció llatina d’un poema gallès perdut, segurament del segle VII—, en els Annales Cambriae ~955 —còpia d’un text anterior— i en un altre poema gallès del segle X, El botí d’Annwfn En totes aquestes obres, Artús apareix com un cabdill vencedor i heroi salvador, que arriba a convertir-se en un semideu en els mites gallesos, que es multipliquen fins a constituir un corpus literari comú a tots els…
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants pel…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…
bananer

Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…