Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
almohade
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
hammadita
Història
Membre de la dinastia berber sanhaja que governà al Magrib central del 1017 al 1152.
Foren vassalls dels fatimites fins que Ḥammā ibn Buluǧǧīn se'n declarà independent 1016 La capital del nou estat, la independència del qual fou reconeguda en ascendir al califat al-Mu'izz 1017, fou una ciutat fortificada, avui en ruïnes, Qal’at banī Ḥammād, qua aviat es convertí en un centre cultural més tard, per afavorir el comerç marítim especialment italià, fou traslladada a Bugia 1091 El 1152 passà a formar part de l’imperi almohade Dinastia hammadita Ḥammād ibn Buluǧǧīn 1016-1028 al-Qā'id 1028-1054 Musḥsin 1054-1055 Buluǧǧīn 1055-1062 al-Nāṣir 1062-1089 al-Manṣūr 1089-…
benimerí | benimerina
Història
Individu d’una dinastia berber del grup Zenāta, anomenada també marínida,que substituí els almohades en el domini de l’Àfrica del nord (1269-1465).
Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48…
nassarita
Història
Membre de la dinastia musulmana que regnà (1231-1492) al regne de Granada.
Després de la desfeta almohade a Las Navas de Tolosa 1212, Muḥammad ibn Yūsuf ibn Naṣr aconseguí, mitjançant el vassallatge de Ferran III de Castella, de crear un estat musulmà a Granada, Màlaga i Almeria Ja el seu successor, Muḥammad II de Granada 1272-1301, hagué de fer cara a intents de cops d’estat, característica que marcà el govern de la família, diversos membres de la qual moriren assassinats Així mateix, sovintejaren aliances i tensions amb el veí regne benimerí del nord d’Àfrica, que culminaren amb la victòria de Yūsuf I 1332-54 al Salado 1340 amb l’ajuda portuguesa Amb…
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…
almoràvit
© Fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica originària del Sàhara, fundada el 1042 per ‘Abd Allāh ibn Yāsīn.
A causa del vel que els tapava el rostre fins als ulls, els seus membres foren també anomenats al-mulaṯṯimūm els qui duen vel La tribu Lamtūna del grup berber dels sanhāǧa , antecessors dels tuàreg fou aviat partidària de la nova doctrina, gràcies al fet que dos dels seus xeics, els germans Yaḥyà i Abū Bakr, es convertiren en deixebles d’‘Abd Allāh Inspirats pel fanatisme religiós es dedicaren al gihad guerra santa La successiva actuació militar de Yaḥyà i d’Abū Bakr determinà el domini de les tribus del desert i assimilà els territoris de Siǧilmasa, Sūs i Agmāt Abū Bakr, encomanat el nord al…
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…
abdalwadita
Història
Membre de la família dels Banū ‘Abd al-Wād (o Banū Zayyān), dinastia berber fundada, després de la dissolució del poder almohade, per Abū Yahyà Yagmurāsan ibn Zayyān, el govern del qual començà el 1236 al territori de l’actual Algèria, amb capital a Tlemcen.
Sostingué repetits atacs dels seus veïns marínides del Magrib i hàfsides d’Ifrīqiya, fins que els turcs acabaren amb llur domini 1550
croada albigesa
Història
Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII.
Després de vanes i llargues temptatives per tal d’obligar els senyors feudals del Llenguadoc a exterminar els reductes de llurs terres, el Papat es decidí, al principi del segle XIII, a emprar l’excomunió i l’interdit Quan, el gener del 1208, fou assassinat el legat papal Pere de Castelnou, la lluita adoptà uns aspectes més greus Ramon VI fou acusat a Innocenci III d’haver instigat al crim hom predicà una croada que prometia indulgències a tots els qui emprenguessin l’exterminació dels heretges i els seus fautors, començant pel comte de Tolosa Durant el 1208, l’abat del Cister, Arnau Amalric…