Resultats de la cerca

Estigué en vigor fins a la reforma del municipi barceloní feta per Ferran II el 1498, que fou instaurat el sistema d'insaculació L’elecció tenia lloc anualment el dia de Sant Andreu 30 de novembre, reunit el Consell de Cent Dels dotze electors, n'hi havia d’haver tres per cada un dels estaments de ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals Hom feia l’elecció extraient uns rodolins de cera posats en un bací d’aigua, anomenat bací de les eleccions L’elecció per grups d’edats dins cada estament permetia d’elegir quatre electors vells, quatre de mitjana edat i quatre de relativament…

Segons la tradició bíblica eren dotze, i tenien llur epònim en els dotze fills de Jacob o Israel Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Isacar i Zabuló fills de Lia, Gad i Aser fills de Zelpà, esclava de Lia, Josep i Benjamí fills de Raquel, Dan i Neftalí fills de Balà, esclava de Raquel Segons la crítica moderna l’organització tribal d’Israel aplega elements històrics molt dispersos i entra en les característiques generals de l’organització del nòmades i seminòmades semites La tribu es dividia en llinatges i famílies, i el cap, si més no en temps de perill, n'assumia el comandament Era integrada no sols…

N'hi havia dotze Jaca, Aïnsa, Ribagorça, Tarassona, Osca, Barbastre, Calataiud, Saragossa, Daroca, Montalbà, Alcanyís i Terol Més tard prengué la denominació de vereda

Derivat de comes palatinus i de palatinus , títols aplicats als funcionaris de la cort imperial, indicà, segons la tradició, els dotze cavallers —entre els quals figurava Rotllan— enviats a Hispània per Carlemany per combatre els infidels

Els més importants eren els decemvirs sacris faciundis , o sacerdots encarregats d’interpretar els llibres de les sibilles, els decemvirs litibus judicandis , o jutges pròpiament dits, i, sobretot, els decemvirs legibus faciundis , magistrats constitucionals als quals fou encarregada 451 aC la composició de la llei de les Dotze Taules

La lliga administrava el santuari, n'organitzava els jocs, arbitrava conflictes entre els membres i creà un esperit de collaboració entre ciutats que fou l’origen del panhellenisme, però també de les guerres sagrades i de la intervenció macedònia Tot i que avui és usat com a terme comú per a totes les lligues gregues d’aquesta mena, originàriament era exclusiu de la més famosa, la formada al voltant del santuari de Demèter, a Antela Tessàlia Reunia els tessalis, beocis, doris, jonis, locres, aqueus de Ftia, malles, foceus, dòlops, magnesis i eniesos Hi hagué d’altres amfictionies a Jònia, al…

Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i preeminència El…

Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta dignitat encara existeix dividits en…

A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui confeccionava la…