Resultats de la cerca

És una forma específica de la dictadura del proletariat, i ha estat instaurada a la República Popular de la Xina

El mot sol aplicar-se a la transferència progressiva, ja des de l’edat mitjana, dels delmes delme a senyors laics, o a llur abolició a partir de la Revolució Francesa i, d’una manera específica, al procés de desamortització

La professió de taverner aparegué unida corporativament a la d'hostaler, bé que amb diferències entre elles, a Perpinyà s XIV, València 1392 i Barcelona s XV La tasca pròpia del taverner era la de vendre vi i menjars, sense donar allotjament, cosa específica dels hostalers La confraria d’hostalers i taverners de Barcelona, sota l’advocació de santa Marta, fou creada el 1445 per un privilegi del lloctinent, la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Les ordinacions de l’ofici foren successivament renovades els anys 1536, 1613, 1655, 1770 i 1816 Les darreres foren redactades el…

Es tractava d’un ofici minoritari, vinculat al dels sastres, com el de calceter o giponer La separació d’aquests oficis del dels sastres tingué lloc a Barcelona al segle XV les primeres ordinacions citades són del 1456 Tensions, conflictes i plets de tota mena entre pellers i sastres foren molt nombrosos durant els segles XVI, XVII i XVIII Al segle XVII, pellers i calceters signaren diverses actes d’unió 1617, 1664 i de concòrdia 1687, 1694, 1700 La delimitació d’atribucions entre pellers i sastres fou confirmada pel consell de cent el 1701 i per l’intendent Sartine el 1730 Tanmateix, es…

Les audiències amb veritable estructura moderna foren fruit de les reformes decisives de Ferran II i els seus successors immediats a través de disposicions diverses que les establiren i les adaptaren als països respectius Com a nota comuna conservaren la vinculació reial —de tradició medieval— significada ara en l’estructuració de la lloctinència, per la presidència primacial i en part ben efectiva del lloctinent respectiu i més efectiva encara per la de canceller, vicecanceller o regent en algunes de llurs sales o seccions Però la del Principat es distingí pel fet d’ésser tribunal suprem,…

L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…

Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del s XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment…

Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n'hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n'establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…

Deixant a part les referències de cronistes, geògrafs i viatgers que des de l’antiguitat s’han interessat pels Països Catalans especialment els humanistes i historiadors relacionats amb la cort catalanoaragonesa, com els aragonesos Juan Fernández de Heredia al s XIV, els napolitans Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli, els sicilians Antonio Geraldini i Lucio Marineo, l’aragonès J Fabricio Vagad i el castellà Hernando del Pulgar als s XV i XVI i de l’amplíssim moviment lullista europeu dels s XV al XVIII, cal cercar-ne els precedents en els grups d’historiadors i erudits dels s XV-XVIII, d’Aragó…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…