Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Nicolau Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1663-80).
Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’…
Giuseppe Fanelli
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Giuseppe_Fanelli.jpg)
Giuseppe Fanelli
Història
Política
Polític internacionalista italià.
Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense,…
Emilio Alonso Manglano
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia General Militar el 1944, i després de completar la seva formació ascendí en l’escalafó L’any 1976 obtingué el grau de tinent coronel Tres mesos després del 23 de febrer de 1981, fou nomenat cap dels serveis secrets espanyols, el CESID Centro Superior de Información de la Defensa des del 2002, Centro Nacional de Inteligencia , CNI, càrrec que ocupà fins l’any 1995 El seu mandat estigué marcat per diversos casos relacionats amb l’espionatge, ETA i el conflicte basc Fou també imputat o cridat com a testimoni en diversos casos relatius als Grupos Antiterroristas de…
Salvador Feliu de la Penya
Economia
Història
Comerciant i polític.
El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau Feu, ja cavaller, se separà…
Miquel Mai
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec que tingué fins…
Ivo Salzinger
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista alemany.
Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…
Josep Llunas i Pujals
Història
Anarquista.
Tipògraf, estudià música i cant, fou també empresari teatral i féu actuacions com a acròbata i gimnasta S'adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l' Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l'AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica de Barcelona 1879, fou, juntament amb Rafael Farga i Pellicer , un dels…
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , posteriorment…
,
Josep Maria Poblet i Guarro
![](/sites/default/files/media/FOTO/A003021.jpg)
Josep Maria Poblet
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
De formació autodidàctica, visqué a Madrid, França, Cuba, Mèxic i els EUA Visqué al Parallel barceloní, on contactà amb el món cultural del teatre En retornar a Montblanc, fundà la Joventut Nacionalista i actuà com a delegat de Nostra Parla Dedicat a l’activitat política, milità al partit Esquerra Republicana Durant la guerra civil fou secretari del president del Tribunal de Cassació de Barcelona, Josep Andreu i Abelló En acabar el conflicte, el 1939, s’exilià a França i, després de passar per Cuba, a Mèxic Treballà com a còmic professional i escriptor A l’exili, obtingué…
Eudald Mas i Duran
Història
Militar
Militar.
Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel maig del 1714 comandà un…