Resultats de la cerca

Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya 1727-44 Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia 1759 i conseller d’estat La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria Ministre de marina 1774-80, reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra La revolució del 1789 el féu…

Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lulliana de Barcelona El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lullista Pere Joan Llobet

Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta similar a la que…

Era nebot de Gregori Maians i Siscar  i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista 1814-20,…

Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda explica l’aparent…

Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep Bonaparte…

En un torneig, el 1559, causà la mort d’ Enric II de França , fet pel qual es feu odiós a la reina Caterina de Mèdici Passat a la Reforma, combaté amb Condé i es distingí en la defensa de Rouen 1562 Obligat a retre's a Domfront 1574, fou portat a París i executat

Lluità contra els carlins en la Primera Guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II Arribà a reunir uns 2000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico Fou també juny-novembre del 1872 capità general de Catalunya Bibliografia Joan Climent Ferré 2010 Gabriel Baldrich i Palau 1814-1885 Vida i fets d'un liberal polifacètic , Ed Sunya

Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del s XVIII…

Casat amb Àngela Cervelló, catalana, fundà la cila de Los Sauces, rica d’aigües, amb les quals regava les plantacions de canyamel i movia el seu ingenio de sucre Dedicà l’església, que també hi fundà, a la Mare de Déu de Montserrat, i ha durat fins fa poc