Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
Gracià
Història
Emperador romà d’Occident (375-383).
Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà
Teresa de Portugal
Història
Comtessa (~1095-1113) i regent de Portugal (1114-28).
Filla illegítima del rei Alfons VI de Castella-Lleó i de Jimena Núñez de Guzmán, fou casada amb Enric de Borgonya ~1094 i rebé, juntament amb ell, el govern hereditari del comtat de Portugal En morir el marit 1114, assumí la regència en nom del seu fill Alfons Derrotà la seva germana Urraca I de Castella-Lleó Sobroso, 1116 i s’annexà les comarques d’Ourense i Tui, però caigué presonera dels castellans a Lombrosos 1121 i hagué de reconèixer la sobirania d’Urraca a Castella i Lleó en compensació, rebé el governament d’algunes places castellanolleoneses Morta Urraca,…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions…
Nicolau de Peralta i de Randazzo
Història
Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem.
El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva…
Melquisedec
Història
Bíblia
Rei sacerdot de Salem, a Canaan.
Rebé el delme d’Abraham, vencedor del rei d’Elam, i oferí un sacrifici de pa i de vi per ell
Luchino (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-49) juntament amb el seu germà Giovanni (I), en successió del nebot Azzone (I), i condottiere.
Es dedicà a ampliar els seus dominis Locarno, Asti, Tortona, Alessandria, Alba, etc, en lluita contra els Savoia i els angevins, i el 1346 rebé Parma
Tugan Tīmūr
Història
Darrer emperador de la dinastia sinomongòlica Yuan (1333-68), conegut també amb el nom xinès de Shuendi.
Rebé, a Pequín, quatre franciscans tramesos per Benet XII 1342 El seu govern es caracteritzà pels desordres interns Derrocat per una revolta popular 1368, fou expulsat de Pequín
Samuel Houston
Història
Militar
General i polític nord-americà.
Primer president de la república de Texas 1836-38 i 1841-44, en fou governador després de l’annexió als EUA D’ell rebé nom la ciutat de Houston
Klas Pontus Arnoldson
Història
Política
Polític suec.
Cap d’estació de ferrocarril 1871-81 i diputat al parlament suec 1881, consagrà la seva vida a treballar pel pacifisme Rebé el premi Nobel de la Pau el 1908, juntament amb Frederik Bajer
Bonifaci I de Toscana
Història
Comte de Lucca (812-823).
Primer titular del comtat de Lucca Era d’origen bàvar, i probablement arribà a Itàlia amb Carlemany Fou estirp de la família comtal de Lucca, que, posteriorment, rebé el títol del marquesat de Toscana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina