Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
marquesat d’Anguera
Història
Títol concedit per Felip IV d’Espanya, el 1623, al cardenal Federico Borromeo, arquebisbe de Milà (mort el 1631), cosí de Carles Borromeo.
El tercer marquès, Carlo Borromeo-Aresa mort el 1734, fou creat gran d’Espanya el 1708 El 1916 el títol fou elevat pel rei d’Itàlia a principat
Omladina
Història
Societat secreta patriòtica sèrbia fundada vers el 1860 a Bratislava i traslladada el 1866 a Novi Sad.
Defensava un programa nacional panserbi, i exercí una notable influència política i cultural El 1886 fou organitzada a manera de la Jove Itàlia i de la Burschenschaft alemanya
Lliga Veronesa
Història
Pacte promogut per Venècia i Verona el 1164, al qual s’afegiren Pàdua i Treviso.
S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda
orde de l’Anunciada
Història
Orde de cavalleria creat pel comte Amadeu VI de Savoia el 1362.
Els estatuts foren donats el 1400 pel duc Amadeu VIII, i successivament reformats el 1434, 1518, 1577, 1680, 1840, 1869 i 1889 Passà a ésser l’orde suprem del regne d’Itàlia
Kominform
Història
Organització comunista creada el 1947 amb la funció de coordinar les tasques polítiques dels partits comunistes de diversos països.
Succeí el Komintern Tercera Internacional , dissolt el 1943, però només agrupà Itàlia i França, entre els països capitalistes La seva línia d’acció principal fou l’atac contra el titisme Es dissolgué el 1956
pacte de Briand-Kellog
Història
Acord signat a París el 27 d’agost de 1928, pel qual hom renunciava al recurs de la guerra com a mitjà per a resoldre les disputes internacionals.
Fou promogut per Aristide Briand, ministre francès d’afers estrangers, i Frank Billings Kellog, secretari d’estat dels EUA Aconseguí l’adhesió de gairebé tots els estats, fins i tot Itàlia, el Japó i Alemanya
tractat de Pressburg
Història
Acord signat entre Napoleó I i l’emperador Francesc II a la ciutat de Bratislava (Pressburg, en alemany), pel desembre del 1805, poc després de la victòria francesa a Austerlitz.
Àustria hi cedí a França un seguit de territoris del regne d’Itàlia Baviera, Württemberg i Baden, fins aleshores depenents de Viena, ampliaren els seus territoris i quedaren lliures del domini austríac Per la seva banda, Viena obtingué el principat de Salzburg
lliga de Cognac
Història
Aliança signada a la ciutat de Cognac el 22 de maig de 1526 per Francesc I, el papa Climent VII, Francesco Sforza, Florència i Venècia; més tard, la signà Enric VIII.
L’objectiu d’aquesta lliga, que determinà la segona guerra entre Carles V i Francesc I, fou de lluitar contra la preponderància del primer a Itàlia i per l’abrogació del tractat de Madrid, que Francesc I havia signat quan era presoner a Castella
tractat de Verdun
Història
Acord signat a Verdun, al mes d’agost de l’any 843, entre els fills de Lluís I el Piadós, que resolgué els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi.
Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània
Estudios de Historia Moderna
Història
Publicació aperiòdica d’estudis d’erudició històrica d’àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada, del 1951 al 1955, per la secció de Barcelona de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat.
N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana