Resultats de la cerca

El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de …

Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure

La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els…

L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França

El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat aquest ajut era en canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200 000 escuts Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona

El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents…

Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent

Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de…

Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó…