Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
baronia de Pedralba
Història
Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.
Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa
baronia de Paternoy
Història
Jurisdicció senyorial concedida als Ayerbe, quan la baronia d’Ayerbe
passà a la corona.
taifa de Saltes
Història
Petit regne de taifes format a l’illa del seu nom, juntament amb la ciutat de Huelva, a causa de la desmembració del califat de Còrdova (1031).
El 1052 fou annexada als dominis d’al-Mu'taḍid de Sevilla El fill del senyor independent de Saltes fou el conegut geògraf al-Bakrī
regne de Galícia
Història
Territori sobirà corresponent a un període de la història de Galícia.
Exceptuant l’època sueva, l’existència de Galícia com a regne independent fou efímera Entre el 910 i el 914 Ordoni II governà amb el títol de rei Més tard 926 Sanç I, expulsat de Lleó per Alfons IV, es refugià a Galícia i governà el territori fins el 929, també com a rei A conseqüència de la repartició del regne entre els seus fills, efectuada per Ferran I 1063, Galícia correspongué a Garcia I de Galícia, que establí la capital a Ribadavia i imposà el vassallatge als reis àrabs de Badajoz i Sevilla El 1071 penetraren a Galícia els reis Alfons VI de Lleó i Sanç II de…
Cabicerans
Història
Quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al terme separat de Claret.
llengua d’Espanya
Història
Nom de l’antiga circumscripció territorial de l’orde militar hospitalari de Sant Joan que comprenia la península Ibèrica.
El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal
Comtat
Història
Comarca de Provença, Occitània, situada en un sector de la plana al·luvial del Roine.
És d’economia agrícola hortalisses i fruiters, centrada a Avinyó i Carpentràs Correspon a l’antic Comtat Venaissí
baronia d’Ayerbe
Història
Jurisdicció feudal concedida per Jaume I al seu fill legitimat Pere d’Ayerbe
.
El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya