Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Bernat de Boïl
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre…
Arturo Farinelli
Història
Erudit italià.
Es formà com a romanista a Zuric i a París, i una estada a Barcelona el féu interessar per les literatures hispàniques Fou professor de la Universitat d’Innsbruck i catedràtic de literatura alemanya de la de Torí 1907 El 1929 fou nomenat membre de l’Accademia d’Italia Entre les seves obres de crítica i erudició, escrites en italià, castellà, alemany, francès i portuguès, es destaquen Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur ‘Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura’, 1892 Guillaume de Humboldt et l’Espagne 1898 segona edició, juntament amb Goethe et l’…
Papers d’Àvila
Història
Nom que reben els arxius de la Generalitat de Catalunya requisats per la Gestapo el 1940 i que foren dipositats a l’arxiu militar d’Àvila.
Davant de l’avanç de les tropes franquistes, el govern de la Generalitat republicana s’emportà a l’exili la documentació del govern català Una part l’amagà el president Josep Tarradellas a la seva residència de Saint-Martin-le Beau dipositada el 1980 a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet i l’altra fou traslladada a París Amb l’entrada de l’exèrcit nazi a la capital de França, aquests documents entre els quals hi ha un esborrany de constitució catalana redactada pel president Tarradellas l’any 1936 foren requisats el juny del 1940 per la Gestapo i lliurades a les…
Joan Givanel i Mas
Història
Erudit especialitzat en cervantisme i en premsa catalana.
Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la universitat, i fou un destacat alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot, de la qual obra publicà 1907 una valuosa edició crítica Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, en féu el catàleg 1916-25 1941-47 La Institució Patxot li publicà 1931-37 la seva monumental Bibliografia Catalana -…
Josep Güell i Renté
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un emigrant català El 1835 anà a Barcelona, on es doctorà en lleis 1838 El 1848 es casà, malgrat una gran oposició de la família reial, amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís, que fou privada dels seus títols i drets al tron Desterrat a França, conspirà a favor d’Espartero i O'Donnell El 1854 secundà la revolta de Valladolid, d’on més tard fou diputat a corts El 1856 emigrà a França amb Castelar i Prim i intervingué en els esdeveniments polítics de després de la revolució del 1868 Després de la pau de Zanjón 1878 fou elegit senador per la Universitat de l’Havana Entre…
Unió Democràtica del País Valencià
Història
Partit d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos.
Fou creat durant els anys 1962-63, i entre els seus dirigents hi havia VMiquel i Diego, RNinyoles, ESena i MViadel Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de VRuiz Monrabal, VDiego, FFayos i EEscrivà Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV JMaldonado Almenar, JDuato Chapa, V Andreu i AEscrivà Al maig del 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol Al juny del 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres…
les Homilies d’Organyà
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català.
Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…
, ,
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en…
Eugène Tisserant
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i orientalista francès.
Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no…
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Història
Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí.
Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina