Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de…
marca
Història
Geografia
Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera.
Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana…
Gausfred I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries-Peralada i de Rosselló (931-991).
Fill de Gausbert I i de Trudegarda Es casà amb Ava El seu llarg govern fou molt pacífic, la qual cosa féu que traslladés la capital a Castelló d’Empúries Afavorí molts monestirs i moltes esglésies, i contribuí a la fundació del monestir de Sant Pere de Rodes Fou el primer comte català a encunyar moneda prescindint del rei de França El rei Lotari, en dos preceptes, un per a Sant Genís de Fontanes 981 i l’altre en favor del comte, l’anomena “amic nostre caríssim” i duc Amb el canvi de dinastia 987 manifestà el seu legitimisme carolingi reconeixent Carles de Lotaríngia Sembla que…
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el s III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament ocupada pels gots Al s V les…
regne de Germània
Història
Nom donat a un dels estats sorgits de l’imperi Carolingi pel tractat de Verdun el 843.
Comprenia Saxònia, Turíngia, Francònia, Alamània, Baviera i les marques orientals, i en fou el primer rei Lluís el Germànic El regne desaparegué al segle XV, però els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic continuaren portant el títol de reis de Germània fins que foren coronats emperadors
comtat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un comte.
El comtat carolingi era la principal unitat administrativa de l’Imperi era subdividit en circumscripcions menors i en termes generals seguia els límits de les divisions romanes sovint apareix amb el nom de pagus Amb el feudalisme, el mot significa un feu o una terra senyorial dependent d’un comte i lligat al seu títol Alguns grans feus, com Flandes i Tolosa, esdevingueren comtat-paria paria Els territoris catalans que apareixen amb el títol de comtat són Barcelona, Osona pràcticament sense comte propi, Manresa sense comte Girona, Empúries, Peralada sense comte Rosselló,…
Orlando enamorat
Història
Poema cavalleresc de Matteo Maria Boiardo
.
Començat cap al 1476, les dues primeres parts 60 cants foren publicades a Reggio de l’Emília 1483, i la tercera restà incompleta al cant novè Els elements essencials de la trama vénen del cicle carolingi, però el contingut i el to d’una gran part de les seves aventures procedeixen de la matèria de Bretanya i l’esperit èpic és substituït per històries d’amor i fets novellescs Orlando deixa d’ésser la tipificació del guerrer i es transforma en un cavaller per al qual l’amor d’Angèlica ho és tot Manca en el poema una arquitectura sòlida és sobretot un conjunt d’episodis i aventures…
Berà
Història
Comte de Barcelona (801-820), de Girona (817-820) i probablement, abans del 801, de Rosselló.
Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la pèrdua del càrrec…
casc
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…
comte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei…