Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
hàbit de penitència
Història
Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.
penitència
Història
Càstig públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.
obreria
Història
Dret canònic
Oficina on és administrat el fons destinat a l’obra d’una església.
obreria
Història
Dret canònic
Banc on solien seure els obrers de la parròquia els dies de les festivitats de l’Església.
obrer
Història
En l’administració municipal catalana de l’Antic Règim, funcionari que tenia cura de les obres públiques, de la neteja i de la policia de les places i els carrers pel que feia a l’arreglament i agençament.
Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
obodrita
Etnologia
Història
Individu d’una antiga població eslava establerta entre l’Elba inferior i la costa bàltica de Holstein i de Mecklenburg.
Els obodrites crearen un estat monàrquic molt militaritzat en lluita constant amb els saxons Vers el 1170 el duc de Saxònia Enric el Lleó els sotmeté i en feu un poble cristià i germanitzat
númida
Història
Individu d’un poble antic que, vers el segle IV aC, combaté a les guerres del nord d’Àfrica (bé que els dominis que ocupà a les zones desèrtiques de la part occidental mai no foren perfectament delimitats) i constituí dos regnes que foren aliats dels romans.
llibre notarial
Història
Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven, seguint de lluny l’ús de l’escola de Bolonya, costum que s’anà generalitzant i consolidant i que esdevingué aviat obligatori.
El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació que fossin…
assemblea dels notables
Història
A França, a l’Antic Règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei en els moments de crisi amb caràcter consultiu.
Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa el 1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels estats generals