Resultats de la cerca

Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la tercera guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto

Participà en tres expedicions a Mèxic 1517, 1518 i 1519 amb Hernán Cortés, i assistí a tota la conquesta de l’imperi asteca El 1540 s’establí definitivament a Guatemala Escriví Historia verdadera de la conquista de Nueva España 1568, rèplica a la història de López de Gómara, per tal de reivindicar la participació dels soldats en la conquesta L’obra és important per l’abundància i la precisió dels fets i pel realisme narratiu de l’autor

Frenà la revolta dels criolls de Santa Fe 1580 Exercí el càrrec d’algutzir a Salta 1582, colonitzà i governà Santiago de Jerez 1593 i fundà San Pedro de Guzmán És autor d’una Historia argentina del descubrimiento, conquista y población del Río de la Plata 1612

El 1833 s’uní a les forces de Zumalacárregui, i el 1839, a les de Ramon Cabrera Acabada la guerra, passà a França El 1847 participà en la guerra dels Matiners i fou secretari de la Junta Superior carlina a Catalunya Durant l’intent d’alçament carlí del 1860 fou nomenat comandant general de València, càrrec que no exercí pel fracàs de l’acció Fou secretari del pretendent Carles VII 1868 i, amb el grau de tinent general, comandant general de les forces carlines de Catalunya 1869 Participà en la tercera guerra Carlina com a cap d’estat major 1872, i després fou comandant general d’Aragó i de…

Fou nomenat jutge de residència i visitador de Nova Granada amb la missió d’aplicar les Leyes Nuevas 1544 Des de Cartagena de Indias s’enfrontà amb Quesada i Belalcázar, conqueridors del territori Ajudà Pedro de la Gasca a pacificar el Perú i organitzà una expedició a les muntanyes de l’Espíritu Santo 1549 Encarregat de l’Audiència de Santa Fe 1550, en fou desposseït el mateix any, i tornà a la Península

Fou autor de comèdies, autos i tragèdies bíbliques, avui perdudes, de Los veinte triumphos 1530, història en vers de vint ducs espanyols, i de Portante de casas nobles i Jardín del alma cristiana 1552 Traduí i completà De turcorum rebus historia , de Paulus Jovius Palinodia de la nephanda y fiera nación de los turcos, 1547

Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou

Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi

És autor d’un opuscle titulat Economía política Causas de la decadencia de la nación española 1859 i d’una història dels partits polítics a l’Estat espanyol

Fundà i dirigí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí 1863 “El Valenciano” Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Balears, Alacant, Granada i la Corunya Publicà una Guía de Valencia