Resultats de la cerca

Fou nomenat el 1950 príncep regent, i fou reconegut el 1951 com a cap d’estat amb motiu de l’abdicació del seu pare El 1960 es casà amb Fabiola Mora y de Aragón, amb la qual no tingué descendència A la seva mort, fou succeït pel seu germà Albert II de Bèlgica

Sembla que participà 932 en un moviment càrmata, en el qual s’autodeterminà “profeta” origen del seu motiu i a causa del qual fou empresonat dos anys Tornat a l’ortodòxia, es dedicà a la poesia panegírica, de primer a la cort hamdànida de Sayf al-Dawla 948-958 i, després, a les ikhxidita i buwàyhida Per la riquesa del seu llenguatge i l’originalitat de les seves cassides ha estat considerat el màxim exponent de la poesia clàssica àrab, la qual ha influït notablement fins al segle XIX

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès

Fill d’'Abd al-Malik ‘Imād al-Dawlà, darrer taifa de Saragossa, heretà el castell de Rueda de Jalón Aliat amb Alfons VII de Castella-Lleó, hi governà 1129-31 fins que l’hi lliurà en canvi de diverses possessions a la frontera toledana Caigut l’imperi almoràvit, s’emparà de Còrdova, Jaén i Granada 1145, des d’on el seu lloctinent, ‘Abd Allāh ibn ‘Iyād, prengué Oriola i Múrcia Poc després ibn Mardaniš de València reconegué la seva sobirania, però el seu intent d’ocupar tota l’al-Šarqīyya fracassà, tant per la resistència d’Alfons VII com pel naixent poder almohade A la seva mort ibn ‘Iyāḍ s’…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…

Vida i obra Fill de Lluís Serrahima i Camín Es llicencià en dret i exercí la carrera, seguint la tradició familiar i d’acord amb un esperit d’humanisme i de conciliació Fou cofundador 1929 del diari  El Matí  i actiu collaborador de La Paraula Cristiana durant el període d’avantguerra, publicacions on es formà com a crític literari Dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya d’ençà de l’etapa fundacional del partit, fou un dels principals exponents del grup d’intellectuals que conciliaren el catalanisme polític amb una profunda convicció catòlica de caràcter progressista Durant la guerra civil…

Un dels caps del bàndol dels Canamunts , a causa de la mort del seu germà Arnau de Santacília i Pacs el 1615 pel bàndol contrari dels Canavalls, dugué a terme una famosa venjança —fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani FMde Melo— El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal Fou nomenat…

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit

Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia a Roma i a la ciutat de Mallorca, i filosofia lulliana a la Universitat d’aquesta darrera Per tal d’evitar les falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus texts, i publicà l' Ars Brevis 1669 i l' Ars Magna 1645, amb notes i índexs També traduí texts catalans de Llull al castellà, que no es conserven Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull produïdes pels comentaris europeus de l’època, i assajà una restauració de les autèntiques doctrines lullianes La seva obra més important és Quaestiones…