Resultats de la cerca

Hom parla sobretot d' edat d’or referint-se a l’època millor d’una cultura, i d' edat d’argent designant l’època d’una cultura no tant brillant com l’edat d’or per exemple, en la literatura llatina, les èpoques d’August i de Neró, respectivament

A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona el 1491,…

A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent…

Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions determinades,…

En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els professors dels…

Els fidels fideles regis eren els magnats, els gardings i els comites que prestaven serveis d’armes i cort Els reis els recompensaven mitjançant cessions de terres en plena propietat o en benefici Al regne asturianolleonès, es mantingué el nom de fideles , però des del s XI fou substituït progressivament pel de vassalls i, sobretot, pel de milites o infançons

El problema de la necessitat de desvincular, que ja s’havien plantejat els illustrats, tingué les primeres repercussions pràctiques els anys 1798 i 1799, quan hom permeté la venda de predis vinculats sempre que el producte de les vendes fos ingressat a la caixa d’amortització El primer plantejament coherent del problema no arribà, però, fins a les corts de Cadis, que decretaren l’abolició de les senyories jurisdiccionals 6 d’agost de 1811 La durada d’aquestes mesures fou molt efímera, puix que foren anullades amb la tornada de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional hom avançà un pas més…

És anomenat així perquè hom hipostatitzà en una estructura política global bàsicament autoritària i unipersonal una ideologia dimanant de la Illustració Hom l’anomena també despotisme ministerial , puix que en molts de casos l’efectiu detentor del poder no fou el sobirà, sinó un “primer ministre” Pombal, Tanuncci, Struensee, etc, o despotisme legal, nom donat pels fisiòcrates per contraposar-lo a un “despotisme arbitrari” El despotisme illustrat no es donà en determinats estats, bé perquè llur estadi d’evolució havia superat aquesta forma o perquè no hi havia arribat En el primer grup cal…

Té per finalitat limitar les possibilitats d’adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques eclesiàstiques o civils, en benefici de les particulars o físiques Es diferencia de la desvinculació en el fet que aquesta es limita a canviar la natura dels béns fent-los lliures, tot mantenint i respectant llur titularitat A la península Ibèrica, ja des de l’època visigòtica, hom tendí a limitar l’acumulació de propietats en les mans de l’Església en temps de Jaume I de Catalunya-Aragó alguns furs municipals tractaren de frenar-la per contra, a Castella, les Partidas d’Alfons X i…