Resultats de la cerca

Significà un esforç per a fixar una posició constructiva envers el paper del moviment obrer dins la Segona República i alhora era tot un programa contra el predomini de la FAI dins la CNT Hom assenyalava els recursos de poder i resistència de l’estat i de la classe capitalista i recriminava els intents d’unes minories enfront de la seva proposta d’una preparació sindical a llarg terme El manifest sembla que fou redactat per Àngel Pestaña, i entre els signants cal destacar Joan López, Agustí Gibanel, Ricard Fornells, Progreso Alfarache, Camil Piñón, Joaquim Cortès, Pere Massoni, Francesc Arias…

Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544 Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic 1557, les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir 1578, on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el…

En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril del 1923, l’…

Feu estudis universitaris a Anglaterra, i retornà a Barcelona per dirigir l’empresa familiar Manuel de Arquer e Hijos SL fins al seu tancament, a mitjan dècada de 1970 Monàrquic, durant la Guerra Civil el comte de Barcelona el designà director del Diario Vasco, que s’editava a Sant Sebastià, on s’havia refugiat arran de la guerra i des d’on realitzava tasques polítiques i de tipus humanitari, ajudant a l’evacuació cap a la França lliure Al final del 1938, a causa dels constants enfrontaments interns amb el sector falangista del diari, cessà del càrrec Fou president del Club…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de España 1940 i…

Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…

Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…

Esdevingué una gran desfeta per a Portugal, i hi perderen la vida el rei i un gran nombre de nobles portuguesos Significà el fracàs d’afermar al Marroc l’imperi africà

En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué…

El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint referència a…